El PSOE i Podemos ja s’han manifestat en contra de la gestació subrogada, i Ciutadans s’hi ha posicionat a favor. El PP ni hi és ni se l’espera —deuen pensar, erròniament, que això no va amb els seus votants. La posició dels partits estatals d’esquerra és totalment contrària a la meva. Durant anys, estigueren abonats a la política del «no» i ara hi han afegit la prohibició perpètua a absolutament tot. Interdir les mares de lloguer, d’entrada, generarà una ineficiència a l’economia per tal com dones que voldrien bé ser donadores d’òvuls o bé exercir com a ventre de lloguer (l’òvul no el dona la mateixa persona que duu la criatura al món) per un simple interès crematístic no ho podran fer. L’altra versió de la dona que cedeix el seu òvul perquè una altra parella pugui tenir fills són els bancs d’esperma. Es rumiarà un dia l’esquerra si també vol fer-los tancar? I pel que fa a les dones que pariran l’infant, és curiós perquè el lema «nosaltres parim, nosaltres decidim» aquestes darreres no el podran cridar; no, aquí el qui decideixen són les esquerres i punt. A l’altra banda, evidentment també demanen silenci. Silenci a la parella homosexual o heterosexual en què ella no pot tenir fills. Em serveix l’exemple d’Elton John. Si tens doblers com ell, te’n podràs anar a EUA per exemple i tenir un fill d’una mare de lloguer, però si ets pobre et quedes sense. I a mi qualcú em pot explicar com precisament l’esquerra pot estar a favor d’accentuar aquestes diferències? No ho entenc.
Em declar rotund partidari de la regularització —després ja seurem i veurem quina— i profundament contrari a la prohibició. De la mateixa manera que quan començaren a votar les dones a Nova Zelanda es va considerar inaudit, de la mateixa manera que cada pic queden manco països al món en què l’homosexualitat tengui com a conseqüència la presó o la pena de mort, cada vegada serà més nombrós el grup de països com ara els EUA, Grècia, Rússia, Canadà, Ucraïna, Geòrgia o Kazakhstan en què es consent la gestació subrogada. I es dona llibertat a les dones que volen donar als seus òvuls (i als homes que volen donar el seu esperma), a les que volen dur al món les criatures d’altri, i a les parelles homosexuals que en volen tenir i a les heterosexuals que en volen tenir i no poden.
