No crec que estigui en condicions de demanar presents an els Reis, però sí de fer-los un prec: que totes ses associacions balearistes-mallorquinistes que varen fer s'ofrena an el rei Jaume I cerquin un denominador comú i, maldament ses seves diferències de concepció des seus postulats, tant gramaticals, ideològics o de tota índole, facin es màxim esforç per acostar postures, ja que sense això està clar que sa batalla està perduda enfront des sobiranisme, especialment, quan ses generacions que des de primària fins a arribar a s'universitat han estat educades amb s'amb s'ideologia nacionalista s'incorporin, de fet, a sa societat.
A una de ses darreres edicions de “La España invertebrada” d’Ortega i Gasset, en es pròleg escrit per Federico Trillo-Figueroa, diu: Es fets diferencials de Catalunya, tenen sentit si són addició, no exclusió. Reivindicar ara s'autodeterminació implicaria una fonda fractura social de conseqüències impensables.
En aquests dies de reunions familiars, he pogut comprovar com es virus inoculat aquests darrers trenta anys està fent efecte a ses generacions més joves. He observat amb tristesa i en diversos moments amb ràbia ses desavinences entre familiars per mor, clarament, de s'adoctrinament a ses escoles i instituts.
Al·lots imberbes o al·lotes amb ses seves primeres gales discuteixen sobre s'història que els han ensenyat, i per ells, es seus docents són es que més en saben. Ja no volen raonar sobre lo que els estàs diguent, lo únic que volen és discutir i posar-te en evidència cada moment.
Aquests jovenets, a un dinar familiar te poden ofendre cada moment pronunciant paraules que mai s'han dit en es nostro llenguatge. Te tiren a sa cara a manera d'ofensa paraules com gaudir, sóc, vinc, vacances, aldarull..., i xerren un mallorquí inintel·ligible que res se sembla a lo que xerram habitualment. Si els hi repliques, tot d'una te tracten d'incult, de fatxa, inclús de franquista, quan una gran part d'ells no saben ni qui va esser en Franco o ni el saben situar a s'història.
Per descomptat, sa gent jove ha d'esser contestatària, però no fins an es punt d'esgrimir uns punts de vista que ni tan sols els hi pareix bé lo que tu puguis opinar o pensar. Estan imbuïts en una història falsificada que és sa que figura en es seus manuals d'estudi i, per ells, això és sa veritat absoluta. Només existeix es blanc i es negre. No existeix cap to gris amb so qual se pugui raonar.
Vegent s'entrega floral de dia 30 de desembre a sa plaça d'Espanya de Palma, amb dos bàndols separats per tanques amb una certa distància, per temor que pogués haver-hi un enfrontament directe entre ses dues ideologies, amb càntics amenaçadors, comença a fer por...ja que s’hi podien veure ulls bruts de sang, de tant d’odi que professen an es rival, o millor, a s’enemic.
Sa manifestació sobiranista se va atrevir, no amb un escrache, sinó amb una amenaça directa a sa persona, penjant i cremant un ninot de Jorge Campos, president a Balears d’ACTUA-VOX, només per no pensar com ells.
¿Què pintava s’ínclit Joan Tardà a sa manifestació, i xerrant de “països catalans”? I es sobiranistes d'aquí aclamant-lo tal com si fos “es vedell d'or” o es salva-pàtries de ses Balears.
