Una de les queixes més freqüents entre els docents és el canvi de legislació educativa constant, els canvis injustificats que fan que l’adaptació a la normativa sigui un mal de cap constant i no una oportunitat, canvis en les assignatures, ara pos aquesta o llevam l’altre, canvi en el sistema de classificacions, ara pos revalida ara no, canvi en la demanda de titulació del professorat i un llarg etcètera que han fet de l’educació de l’estat espanyol un dels darrers del nostre entorn i un problema constant que cal solucionar.
En els meus més de 15 anys d’experiència com a docent vos puc assegurar que les reformes o canvis educatius es veuen en més que escepticisme pels mestres i professors. Entra un govern nou i pareix que ha de deixar la seva empremta, la seva senya identitària , llevant el que hi havia sense avaluar el que hi havia de positiu i negatiu en el model que volen llevar. Per tant quan s’anuncia la nova llei i les seves suposades virtuts ho miram com si res de nou passes o si com la gran renovació que preveu quedàs amb un no res.
Per tant, un model educatiu que perduri en el temps, que tengui capacitat d’autoavaluar-se i de poder fer petits canvis així com la societat va canviant o així que les necessitats dels professionals de l’educació ho demandin pareix que ha de ser una de les millors eines per millorar el nostre pobre sistema educatiu.
Crec que són molts els polítics, i els partits polítics, que entenen que no poden anar imposant el seu model educatiu i que ja ha arribat l’hora de fer un pacte, un gran consens educatiu per arribar a una llei duradora en el temps. Així s’ha posat en marxa al parlament de les illes Balears una ponència per arribar a aquets pacte on per ara van compareixent representants i experts en aquest sector. Reunions seguides per quasi tots els partits, manco Ciutadans que per la seva dèria anticatalanista i per la seva creuada antiprofessorat de les illes ha decidit sortit de dites reunions.
Malament anem, si un dels partits que segons les darreres enquestes pot tenir un paper clau en futurs governs, ja demostra aquest menyspreu cap un dels pilar del futur d’aquestes illes. La seva falta de visió i la nul·la experiència de govern els fan més perillosos que ningú, recordant els pitjors temps de senyor Bauzá que va anar en contra tots per imposar unes tesis educatives inoperants, impossibles d’aplicar i que sols intentaven acontentaven a una petit grup de radicals, que sempre volen més.
Ciutadans representa, almanco en educació, un partit que sols escolta els que pensen com ell, que tots els altres s’equivoquen i pensen malament, que no volen arribar a acords i que a més volen imposar les seves idees, mals resultats donen aquestes receptes en un món educatiu cada cop més complex i heterogeni.
Com reclama Illes per un pacte: Un pacte educatiu de mínims, fruit de la voluntat de consens, pot produir màxims. Esper que els altres partits no es deixin contaminar pels “Pericays” i arribin al necessari pacte per millorar l’educació de tots.
