Em ve al cap ve aquella expressió castellana “ pa que?” recordant el que ha passat el darrer mes en el món polític espanyol.
Abocats a unes altres eleccions, ens deien que no hi havia cap solució possible, els grans partits estatals no arribaven a acords i el ciutadà, que si que havia complit, que si havia fet els deures acudint a les eleccions , votant i triant els seus representants, es varen veure obligats de sofrir una altre campanya electoral , unes altres votacions.
Ja no xarram del cost econòmic que ha suposat aquestes noves eleccions, sols em preocupa l’erosió de la democràcia que va suposar. Podem pensar, que posar les urnes damunt la taula sempre beneficia la democràcia, crec que no, crec que en aquest cas el que ha demostrar és que cal millorar el nostre sistema democràtic i que certs polítics estan més preocupats per les seves ambicions personals que no en el benefici general.
I tot per arribar al mateix punt de sortida. Suposo que molts trobaran el meu anàlisis simplista, veuran grans diferències entre els resultats actuals i els de les altres eleccions, però el que em va quedar més o manco clar el diumenge vespre, que la governalitat de Espanya era, essent optimistes, com a mínim igual de difícil que abans d’aquestes darrers eleccions. Per tant no va solucionar res de res aquestes votacions, ans els contrari.
Esta clar que hi ha la gran pujada de VOX, i l’entrada o pujada de partits que representen diverses sensibilitats entre el nacionalisme i el regionalisme, però els grans blocs segueixen igual, la desaparició de Ciutadanos ha donat ales a l’ultradreta, i l’esquerra perdent uns parell, mallorquí, de representants.
Emprant les paraules de Josep Melià “ el que no és lògic és haver hagut de fer unes noves eleccions”, irresponsables això és el que són, faig meu el qualificatiu de Jaume Font. I ara que, molts comentaristes i analistes deien, que veien unes eleccions properes després de veure la configuració del congrés, però la sorpresa ens ha vingut en forma d’abraçada entre Pedro i Pablo.
Molta pressa s’han donat per arribar a un acord, no devia ser tant mal de fer si amb dos dies s’han entès, l’aigua mai es perd pel mateix lloc, segur que els dos tenen part de culpa de no haver arribat a un acord mesos abans, però ara encara fa més ràbia repetir unes eleccions que eren prescindibles.
I la gran pregunta, perquè ara sí i abans no?. Por, tenen por ha ser castigats pels electors si ens aboquen a unes altres eleccions irresponsables. Ara han perdut poc, han aguantat be, però no és la necessitat d’aturar l’ultradreta hispànica el que ha provocat l’acord, sinó que han entès que no poden jugar més en la ruleta de les eleccions, ja han vist com l’irresponsable Rivera amb el seu partit de l’odi han estat esborrats del panorama polític, per tant l’antic enemic socialista o podemita ara s’ha convertit en el company ideal.
Sorts i encerts, necessitam un govern estable i durador. El pacte, el diàleg i el consens han de ser uns valors més de la nostra democràcia. A l’expectativa quedam.
