En aquets dies d’una certa incertesa política, els esdeveniments quotidians son propensos a fer-te caure en un desencís per tot lo que passa al mon, a Espanya i a les nostres illes que es lo que ens toca mes de aprop. Totes les coses tenen dues vessants, la positiva i la negativa i no sempre pots trobar en quina hi ha qualque cosa que valgui la pena, però n’hi ha!!, sols la tens que cercar, fins lo mes extrem i lo mes diví es pot trobar lo positiu que dona conhort i possiblement uns dels motius de la nostra existència..
Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies son portador d’imatges, sentiments en forma de noticies que te fan canviar l’estat d’ànim en un moment, qualcunes per injustes i altres per interessos concrets.
S’acosta el 26 de juny, dia electoral en que tots tenim la possibilitat d’exercir el dret i el deure del sufragi universal i triar el representants al Congres dels Diputats i al Senat. Les darreres enquestes visualitzen un panorama molt semblat al que tenim ara, un grapat de Diputat o Senador mes o manco, per tant una situació tan estranya com la que tenim des del passat 20 de desembre. Impossibilitat de formar govern, incapacitat per pactar, mateixes cares, però la part positiva es que reneixen esperances de que n’hagin après i cerquin una solució ràpida i eficaç, al meu entendre i en benefici de tots com es un govern de concentració, no seria la primera vegada. El gran periodista d’Ultima Hora, i amic meu Joan Riera també contempla aquesta possibilitat. El mes de març de 1918 es produïa la crisi del Govern de García Prieto, davant l’amenaça d’abdicació del Rei Alfonso XIII, finalment es va formar un Govern Nacional que va ser rebut amb molta d’entusiasme, va ser presidit per Antoni Maura i en varen formar part Cambó, Romanones, Dato, García Prieto, Alba entre d’altres. Evidentment les circumstancies no son les mateixes, hi havia la primera guerra mundial pel mig i eren temps molt convulsos amb molts de canvis i governs de poc recorregut. Ara els temps son uns altes, però podria ser una sortida, PP, PSOE i Ciutadans podrien formar part d’un govern que doni els primers passos cap a un futur sostenible i amb garanties, en la meva opinió, molt mes sòlid que altres possibilitats mes progressistes. Ho veurem ben aviat.
En Guiem Amorós va iniciar una vaga de fam davant les instal·lacions de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca a la seu de l’Ebap, per estar excluit de la seva feina de bomber a l’Ibanat per no saber català, al meu entendre es una injustícia, però que tot i sent un dels millors i amb mes experiència no va superar les proves de català. Hi ha feines a l’administració que el català es indispensable, davant el públic, a la Conselleria d’Educació o Cultura, llocs estratègics, però mai per anar a apagar foc. El passat dia 31demarç, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la llei que sentencia que el català es un requisit i no un mèrit, conduint a la discriminació als opositors. L’any 2012 el President Bauzá va canviar aquesta llei que el pacte de progrés ja la havia posat en marxa, per la qual el català era un mèrit i no un requisit fins que el Govern de la President Armengol que ara ens governa ho ha tornar a canviar. Lo positiu es que 7 dies després, en Guien Amorós ha abandonat la vaga de fam “per no se utilitzat pels polítics a la campanya electoral i perquè ja s’han impugnat les proves que el varen excloure injustament i està a l’espera de la seva resolució”. Per altre costat es evident que en Guiem no va superar les proves i 11 persones de les 30 que si presentaren, si ho varen fer. Això te mala ferida!!, aquets opositor que varen aprovar, tenen tot el dret a accedir al lloc de feina, no en son responsables de que el català sigui un requisit, varen superar la proba amb èxit. Si, el millor i mes experimentat bomber de tots, pot ser, però no dominava el català com s’exigia a les proves. Es mal d’entendre que per fer de bomber, el català sigui un requisit. Lo positiu es que en Guiem Amorós no ha de passar pel trago de veure’s sota els efectes de la vaga de fam. La seva actitud ha de servir d’exemple i donar a conèixer que el català no es necessari com a requisit en totes les professions, un bon bomber ho es sempre, amb català o sense, però que apagui el foc, igual que un bon metge, que lo que un vol es que el curi amb l’idioma que sigui, però que el curi. Els hi demanaran a la UME de l’Exercit si parlen català quan hi hagi un incendi i faci falta la seva ajuda?
Podem mirar també amb optimisme el record de l’atur el mes de maig passat amb 493.562 afiliats mes a la Seguretat Social, i baixant de la xifra mítica de quatre milions d’aturats. Bones noticies, això es positiu, però no tenim que disminuir els esforços en combatre aquesta lacre, no hem d’oblidar que encara ni ha molts que no tenen feina, que es mereixen la oportunitat de refer la seva vida amb una feina digna, Quan aquestes dates baixin fins a un 3 o 4% d’atur com a Suïssa, llavors podrem parlar d’èxit i positivisme total.
La cita d’avui: Ens hem convertit en esclaus de tot lo que hem conquerit.
Krishnamurti.
