Ja fa estona que el tema del Règim Especial per les Illes Balears resulta avorrit, no per la transcendència que podria tenir si aconseguís els objectius pel que està creat, si no per què ja sabem que s’ha convertit en un arma electoral, que realment després queda en no res.
No som un expert en fiscalitat, ni en economia, però tampoc importa tenir un màster per entendre la finalitat que ha de tenir aquest famós i desitjat REB, ser iguals, compatir en les mateixes condicions, tenir el mateixos deures i drets, que la resta de l’Estat. No ens cal més que els altres, no ens calen privilegis, sols llevar o mitigar els pals a les rodes que sofreixen els nostres industrials, els nostres pagesos, els empresaris illencs. Si no som possibles de fer entendre això a Madrid i a Brussel·les, mal anem, els reptes que ens esperen en un futur molt proper seran difícils de superar amb aquest pes extra que suposa la insularitat, amb aquesta trava.
Jaume Font ja avisava de que la nostra presidenta, Francina Armengol, se li havia acabat l’argument de reclamar a Madrid, de donar la culpa a Mariano Rajoy de no donar el que necessitàvem, de ser insensible amb les demandes illenques. Ara amb els seus al govern central ha de canviar de discurs, però la realitat és caparruda, i demostra que tants uns com els altres no entenen, o no volen veure, al que s’enfronten diàriament els illencs quan han de sortir de les illes, quan han de treure els seus productes fora o quan han de dur matèries des de la Península amb el sobrecost que comporta.
Decebut, REB de mínims afirmava Jaume Font davant les notícies que ens van arribant d’aquesta enèsima negociació. Josep Melià afegia que estar a la mitja ens inversions de l’Estat és una qüestió de justícia i igualtat, tornant a la idea d’un REB de miques ja que la UIB fixava els costos per la insularitat ens uns 3000 milions d’euros anuals. No se si és millor segur lluitant i refusant aquesta nova negociació, no ens podem conformar amb això.
Però la vertadera clau de volta, on recau tot, és en la representació política a Madrid, durant aquest darrers 30 anys s’ha vist que ni PP ni PSOE han estat capaços d’arreglar aquesta demanda històrica, que no han sabut transmetre als seus companys i companyes de partit la vertadera realitat de les illes. MES, a les darreres eleccions generals, es va entregar a Podemos, i va deixar perdre, un altre cop, la oportunitat de fer una candidatura illenca, se pensaven aconseguir notorietat i un escó segur al congrés dels diputats i es varen quedar amb un pam de nassos.
Necessitam una Coalición Canaria, necessitam un parlamentari d’obediència exclusivament Balear, sols així, aconseguirem un REB just.
