www.mallorcadiario.com

Retrocés de la llengua

Por Rafel Ballester
viernes 25 de febrero de 2022, 06:00h

Aquest darreres dies hem assistit a l’aprovació de la primera llei educativa balear, un fet transcendent que ha estat atacat i manipulat per partits que sols cerquen rèdits polítics a curt termini i que els importa un pebre el futur de l’educació a les nostres illes, i per tant, el futur de la nostra societat.

Fa més de vint anys que em dedico, amb passió i moltes ganes, única forma d’encarar aquesta professió, a la docència, a una petita escola concertada al nucli urbà de Llucmajor, i he vist un retrocés constant en l’ús de la nostra llengua pròpia, el català.

Està clar que la societat ha canviat molt en aquests darrer quart de segle, està clar, que la procedència familiar és molt més heterogènia entre els alumnes d’ara que els que formaven les classes a finals del segle passat, per tot això, l’escola, i sobretot l’etapa obligatòria, s’ha convertit en un model d’integració, és, tal volta, l’únic lloc on molts de joves poden aprendre el català, i per tant sentir-se plenament d’aquesta terra.

Les mentides constants de certs partits de la dreta o ultradreta espanyola sobra persecucions o menyspreu per la llengua castellana, són vist en tristor des dels patis i passadissos de les escoles illenques quan veim dia si i dia també, com el català queda arraconat cada dia més, socialitzar-se en català cada dia és més estrany, i el que provoquen les proclames de Vox i Ciutadanos, a les quals cada dia més es va apuntant el PP, és més ignorància i separació, cercant crear un problema on no hi era i, gràcies a la fantàstica tasca dels docents, encara no hi és.

Lina Pons, molt encertadament, deia que donam voltes a la llengua i deixam de parlar d’educació, tema que si que necessita adaptar-se a les noves generacions i circumstàncies, tema cabdal pel futur d’aquestes illes, però ens volen fer posar el punt de mira en un problema que ha de ser una oportunitat, una fortalesa, una riquesa del nostres nins i nines que poden ser bilingues, que poden accedir a dues llengües, tal volta el repte no és empobrir-nos lingüísticament com volen els arrimades o voxeros de torn, sinó que anem cap un futur on surtin alumnes capaços d’expressar-se i entendre tres llengües, en un món cada cop més connectat i global, no perdem el que ens fa únics i particulars, sumem i no restem.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios
Compartir en Meneame