Una vegada més sorgeix una nova sospita sobre algun dels nostres càrrecs públics, aquesta vegada amb la imputació –que no condemna!- del regidor de seguretat ciutadana i del cap de la policia local de Palma.
-Un altre lladre!, diran molts.
I potser tenen raó. Nogensmenys, amb retrospectiva, començ a pensar – i crec que no som l’únic- que les arrels d’aquesta Comunitat Autònoma estan totalment corcades. L’autonomia balear fa pudor de corrupció, i ve d’enrere. Ja l'any 1984 –només un any després de les primeres eleccions autonòmiques!!!- aparegué el primer indici: El PSOE va denunciar que les empresesConstruccions Torcal i Promocions Zeus, vinculades al qui era president en aquell moment, Gabriel Cañellas, participaven en les obres de reforma del Parlament Balear i la Conselleria de Presidència. Finalment, el cas va ser arxivat. Emperò, la cleptocràcia Balear no havia fet més que començar. El seguiren un reguitzell d'escàndols que arriben fins avui en dia, casos com el Cas Sa Pobla (1987), Túnel de Sóller (1995), Bitel (1998), Formentera (1999), Rasputin (2004), Can' Domenge (2007), Palma Arena (2008) Maquillatge (2009) o Nóos (2010) que han arribat a definir la forma de fer política a la nostra Autonomia. Aquestes corrupteles dibuixen un mapa de fraus electorals, favoritismes, puticlubs, espionatges polítics i comissions a canvi de favoritismes que descriuen molt bé una època política, forjada amb el Cañellisme i desenvolupada per Matas,Munar i Bauzà. Un mapa clar i esfereïdor d'una forma patrimonialista (clientelar i caciquista, i per tant corrupte) d'entendre la política que ha durat massa anys, i que no hauria d'haver-se donat mai. Una corrupció que ha arribat fins a l'ós de l'administració pública, esquitxant a dos presidents autonòmics (Cañellas i Matas), un senador (Juan-Cardona), a la presidenta del Parlament i expresidenta del Consell de Menorca (Mª Antònia Munar) i a la germana de l’actual rei.
En definitiva, quin ha estat el resultat d’aquests 30 anys d’Autonomia? Una mitjana de 31 casos de corrupció per cada milió d’habitants, el nivell més alt de tot l’Estat. Una corrupció quasi en la seva totalitat protagonitzada per militants del PP i d’UM. Un mal govern endèmic que suposa un cost per als illencs de 1.200 milions d’euros a l’any (per fer-vos una idea, el pressupost de la CAIB era l'any 2015 de poc més 4.000 milions).
... Davant aquest panorama desolador, ronda pel meu cap una pregunta:
Són alguns polítics uns lladres, o és el sistema, que ja des de 1983, no funciona?
Joan Pau Jodà
