Aquests darrers dies de precampanya electoral m’han donat l’oportunitat de repassar el que significa per a les illes Balears el REIB que ens va dur des de Madrid la presidenta Armengol.
Un Règim Especial per a les Illes Balears que com el seu propi nom diu ha de ser per eliminar, o al manco reduir, les grans diferències en costos que significa viure a unes illes, ha de ser igualador, ens ha de permetre tenir les mateixes oportunitats que la resta dels habitants de l’estat espanyol, ni més ni menys, iguals.
Tot i que pareix que la gran, i tal volta única, victòria d’aquets govern respecta al tema ha estat conscienciar a tots els partits polítics, a la societat civil illenca, de que aquestes mesures especials són necessàries i justes, el resultats provinents des de Madrid han estat més que magres. Molt d’esforç, molt d’enrenou, moltes esperances, molta discussió per arribar pràcticament en les mans buides.
Si ens remuntem al principi cal recordar aquell REIB del PP, que estava segons uns pràcticament fet, i que , segons els mateixos, era el millor que s’havia fet mai. El canvi de govern central, no ens va dur gaire bé res de nou, sols més invisibilitat dels problemes reals dels illencs i illenques, que tan se val si aquí i allà governen els mateixos, el pes polític del PP i del PSOE és tan minso que resultaria ridícul o còmic sinó fos que les seves conseqüències son greus per l’economia i la societat balear.
Així va començar la comèdia protagonitzada pel PP i el PSOE de quin era el millor REIB, un nonat i l’altre que no volia venir al món, que es feia esperar, quan va arribar, en retràs, en el darrer minut, per salvar la cara a la presidenta Armengol, el desenllaç de la comèdia estava servit, el meu, el seu en aquet cas, sempre seria molt millor, l’altre era el dolent que no arreglava res de res.
El més trist es que en tota seguretat cap dels dos fossin bons, cap dels dos arreglessin el problema de la insularitat, per que després de dècades de governs, ni PP ni PSOE, han fet res de res per arreglar el tema, i queden totalment dissolts dins els seus grups parlamentaris i la veu de les illes resta silenciada, legislatura darrera legislatura.
Cal tenir una veu a Madrid, cal defensar les illes com defensen els canaris o bascs els interessos dels seus territoris, no podem esperar quaranta anys més, els reptes en que s’enfronta aquesta terra són, ara per ara, massa grans per afrontar-los sense les mateixes eines que puguin tenir a la resta d’Espanya, aquetes eleccions poden ser la gran oportunitat de tenir representació en clau balear a Madrid, la fragmentació del vot pot fer que un diputat illenc sigui essencial, un diputat centrat que pugui lluitar tant a l’esquerra com a la dreta, i aconsegueixi, d’una vegada, un REIB verdaderament especial i que ens doni les mateixes oportunitats que als altres.
