Aquest és el plus per residència o indemnització que cobren 15 alts càrrecs delGovern de les Illes Balears que no tenen la residencia fixa a Mallorca que es on tenen la seu les Conselleries amb les pertinents Direccions Generals i Secretaries Generals Tècniques. Com quasi tots sabeu, aquest plus el cobren, apart del seu salari, que el de un Conseller es de 60.971€ que si li afegim 22.000, en surten 82.971€.
En primer lloc, en la meva opinió, un polític ha d’estar ben pagat, no em sembla correcte, com diu un amic meu, que un Director de una Oficina Bancària amb dos o tres treballadors al seu càrrec cobri més que un Director General del Govern de les Illes Balears, no es proporcional amb les responsabilitats que desenvolupen cadascun, encara que a l’empresa privada poden fer i desfer com vulgui, això sí, sota el compliment dels resultats que se’l hi exigeixen, en canvi a un Director General del Govern, si no els acompleix, no passa res, continua en el càrrec, per això cobren uns emoluments tan baixos.
El plus d’indemnització, d’una manera o d’altre, sempre s’ha cobrat, i és ben lògic que un polític que viu a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera que per motius de representativitat de totes les Illes al Govern de torn, sigui indemnitzat.
Al començament de la Comunitat Autònoma, al Govern Balear, com s’anomenava en aquell temps, hi havia la figura dels Consellers sense cartera, un de Menorca i un d’Eivissa i Formentera, així el President nomenava els de la seva confiança encara que tots fossin de Mallorca. Al no tenir cartera, cobraven un sou reduït, se’ls hi pagava els bitllets d’avió, els àpats i si per motius de que la feina s’allargués varis dies, l’Hotel. També percebien les dietes per la seva assistència a les sessions parlamentàries com a Govern.
En les legislatures següents es varen suprimir els Consellers sense cartera, al Consell de Govern s’asseien Consellers amb competències de govern provinents de totes les Illes, si viatjaven cada dia, se’ls hi pagava els bitllets d’avió, els àpats diaris del migdia motivats per la feina els pagava el Govern a canvi de presentar la corresponent factura, com es lògic, les despeses oficials també.
Els Consellers que escollien viure a Mallorca, tenien dret a un habitatge de mitjana categoria, sempre ajustat a les necessitats, tot estava controlat, per exemple i entrant en petits detalls, que també son importants, si no tenien feina i volien sopar a ca seva, gelera plena i a cuinar, si no ho volien fer i anaven a sopar defora, s’ho pagaven de la seva butxaca, ja que havien acabat la feina.
També és cert que no tots complien amb el compromís, tal com diuen en castellà “hecha la ley, hecha la trampa”, però mai lo que està passant ara. Els Consellers que viatjaven cada dia a Formentera, Eivissa i Menorca, a casa seva, tenien dret als vols d’avió, lo mateix en qüestió de despeses que els
altres Consellers.
No és correcte ni es pot admetre que sota el vistiplau del President Armengol, Podemos dugui a Mallorca a sis polítics que havien quedat sense feina i havien fracassat a les seves Comunitats Autònomes per acollir-se a aquesta indemnització de 22.000€ sense justificar, que la poden gastar com volen i lo més lamentable, sense tenir la residència a Mallorca, ni ha que fins hi tot han traslladat la seva família, despreciant així als grans professionals que hi ha a les Illes Balears, tan bons o millors que aquests que han vingut de la península de la mà de Podemos, que després de veure el despropòsit i la polèmica creada, ara volen rebaixar les indemnitzacions a 12.000€.
I ara ens trobem que el Sr. Yllanes, Vicepresident del Govern de les Illes Balears que diu que la indemnització es justa, que és correcta0, i la Sra. Mae de la Concha, Consellera d’Agricultura i Pesca, diu que no la vol rebaixar 10.000€, no s’entenen entre ells, això es Podemos. Als seus inicis, el 15 M, podien tenir raó de ser, eren una nova forma de fer política que agradava als progressistes, però després dels anys, amb l’exemple i les mentides dels seus líders, han demostrat que quan han tocat la “peluse” i han sentit la tan anomenada eròtica del poder, son com la majoria. No son de fiar.
