Imagen de Toni Cantarellas

Toni Cantarellas

Matar en Murphy

Fa unes setmanes, després d’haver trescat molt, vaig poder trobar as maleït Murphy, es de sa famosa llei a sa qual dóna nom. Era del tot necessari, perquè a més d’uns assumptes personals que me concernien a jo, el Mallorca se jugava sa permanència. Com que som un esser ètic

Matar en Murphy

Fa unes setmanes, després d’haver trescat molt, vaig poder trobar as maleït Murphy, es de sa famosa llei a sa qual dóna nom. Era del tot necessari, perquè a més d’uns assumptes personals que me concernien a jo, el Mallorca se jugava sa permanència. Com que som un esser ètic

Pàtria (concepte) vs furor futbolístic

Fa uns dies vaig tenir un déjà vu mentres conduïa. En un primer terme me va despistar. Havia vist una bandera d’Espanya a una balconada. Es meu copilot, que no era ningú més que sa meva consciència, me va insinuar: “allà deu viure un d’aquells que lis diuen fatxa”. Després,

Eufemismes, manlleus i demés

És una cosa que ha ocorregut sempre, però d’un temps a aquesta part, s’idioma se veu desbordat per un vertader allau d’eufemismes, manlleus, neologismes, desplaçaments semàntics, inèdita aplicació de vells conceptes, expressions forçades i/o pervertides que troben sa seva presumpta justificació o bé en sa pura hipocresia o bé en

Sa Feixina, motivacions i implicacions

Després d’acusar s’anterior president de governar a cop de decret-llei, després d’haver-se manifestat entregats a sa sobirania des poble quan varen prendre possessió des seus càrrecs, es Pactes de Progrés de sa CAIB i de Cort han mostrat es llautó. Sa seva carta de presentació com a govern dialogant i

Es perversos constructes des catalanisme

Que sa lingüística és una disciplina que dista molt de ser científica és un fet innegable reconegut per sa majoria de científics i intel·lectuals, homos de lletres i de ciències. És més, quan aquesta pren sa forma de Filologia Catalana sovint incorr en es greuge de convertir-se en una arma

Punt d' inflexió

Toni Cantarellas Fa dues setmanes tractavem es fracàs social des 30è aniversari de sa Llei de Normalització Lingüística i sa política d’immersió en s’estàndar barceloní escenificada a sa cerimònia institucional a Es Baluard. Aquests darrers dies hem sabut que es nou model lingüístic d’IB3 comandat pes seu director Andreu Manresa,

Lo sagrat no és sa norma

“Sa matèria que aquí se ventila transcendeix lo merament lingüístic. És més, es fons de s’assumpte té molt poc a veure amb sa lingüística (…) Queda clar que a demès de qüestions idiomàtiques hi ha altres herbes per enmig…”. 7 de setembre de 1972, Pep Gonella. “Sa Norma Sagrada” és

LNL, fracàs escenificat en es Baluard

D’entre tots ets escrits triomfalistes sobre sa 3a dècada de Laminació Lingüística de ses nostres modalitats, de sa nostra llengua, he decidit destacar es sucós extracte d’un article de dilluns passat que, aprofitant per deixar constància des presumpte “auto-odi desarrelat” de sa legislatura d’en Bauzá, subratlla ses inexistents celebracions en

Mallorca, Sicília i senyals de canvi

Com s’immensa majoria des meus conciutadans, mai he sentit un especial sentiment de germanor respecte as catalans, amb sos quals existeix –dir lo contrari seria un groller simplisme- un cert i complicat vincle. Inclús un notable historiador, Antoni Mas i Fornés, expressa a un article una ben plausible hipòtesi on

Es centelles mallorquins des ‘Manifest Koiné’

Toni Cantarellas Fins i tot s’enfonsat ARA.CAT (diari nacionalista en quebra tècnica) sortí a ses dues setmanes en dissimulada temptativa d’excusar sa darrera joia de s’intelligentsia* annexo-separatista des PPCC, un “Manifest” aberrant que retrata as seus firmants, esforçant-se en salvar es mobles amb es títol destacat de sa seva portada:

Es darrer búnquer vs sa realitat sociolingüística

Gràcies a un parell de circumstàncies mos trobam, després de dècades, amb un nou horitzó d’esperança, amb una nova realitat sociocultural gairebé inèdita. D’una part, sa fartadura generalisada envers es model impositiu de s’anomenada immersió lingüística en perfecte fabrià, que a pesar de ses obsequioses subvencions de ses successives Conselleries