Actualidad
ES NOTICIA:
Ja fa un parell d’anys vaig diagnosticar que a Balears se cuina una discreta però creixent revolució cultural, antecedent social d’una autèntica “renaixença” que encara haurà de passar temps perquè s’acabi de consumar i donar es seu fruit. És un procés progressiu, transversal i pluri-insular que avança passa a passa,
Molta de gent no sap que a s’arxipèlag tenim importants illots que són de propietat privada. ¿Importants en quina mesura?. Al manco per tenir una superfície tal perquè un Robinson Crusoe pogués aguantar es tipo fins que el rescatassin. Darrerament han sortit publicats as diaris un parell d’exemples, a part
Ja es romans, tan civilisat i avançats en lleis assenyades (es Dret Romà és encara vigent), representats per un Senat, il·luminats per un munt de filòsofs que escrivien assajos i tractats sobre lo que és correcte, just i equitatiu, varen formular una cosa que sempre hem sabut: Homo lupus homini
Lo d’en Sánchez és de pinyol vermell, que és es color nadalenc per excel•lència, a més d’esquerrà des des temps que en Karl Marx se pentinava es barbó i es soviètics fessin de ell un distintiu segell cromàtic amb sa bandera de s’URSS, que conté una falç com sa que,
Lo d’en Sánchez és de pinyol vermell, que és es color nadalenc per excel•lència, a més d’esquerrà des des temps que en Karl Marx se pentinava es barbó i es soviètics fessin de ell un distintiu segell cromàtic amb sa bandera de s’URSS, que conté una falç com sa que,
A principis d’aquesta setmana que avui acaba vaig quedar perplex per una autèntica abominació a un conegut diari local des qual nom no me’n vull enrecordar. Lo més inquietant és que encara no sé en quina mida s’aberració se pot deure a s’estultícia d’un d’aquests populistes acòlits de lo políticament
Esper que es lector sàpiga agrair es darrers articles sobre miscel·lània balear. Tot i que no sia una llei escrita se conté que aquests solen estar relacionats amb s’actualitat. Passa però, que ara mateix, es temes de més rabiosa actualitat són motiu de moltes de columnes, de vegades tant reiteratives
Per molt que n’Aremengol i sa seva cohort s’afanyin en negar es fet diferencial balear o de restar-li importància al subsumir-lo a una pretesa instància superior de “catalanitat”, sa realitat és obstinadament caparruda i, se miri cap a on se miri, els hi desmunta es discurs. Si vostè és de
En es mentiders periodístics i polítics ben se cuiden de recordar as Cap d’Estat, el Rei, quines són ses seves limitacions. Ha de regnar, però no pot “borbonear”. Dreta i Esquerra estan d’acord. Amb un greu dèficit i menjadors socials a rebentar, sa prioritat de sa Presidenta de sa CAIB
Vaja per davant un exercici d’autocrítica a rotllo des darrers atemptats a Niça i Alemanya: poden fer córrer es risc de fer-mos hipòcrites al donar-lis un major resó mediàtic quan es terrorisme és un fenomen global que afecta també a Àfrica, es Pròxim Orient i sa resta del món. A
Segur que tots vostès coneixen sa dita popular que diu que “entre poc i massa sa mesura passa”. Es desmesurat capritxo en matèria lingüística des Govern comandat per na Francina Armengol ha desfermat aquesta setmana tot un terratrèmol a ses xarxes socials i medis de comunicació. Dins sa desmesura, una
Hugo Boss, Mercedes Benz, Porsche: quintaessència des glamour; Wolkswagen escarabat o sa mítica Caravan (sa de Scooby doo), dues icones hippies associades as pacifisme; BMW, que ofereix fiables cotxos per pares de família i yuppies variats; ses marques més avantguardistes d’electrodomèstics (AEG, Siemens, etc)… Tots ells i més se varen
