La història, el devanir de la humanitat, ha cops, pareix inalterable, monòton , estable, però a certs moments, en un lloc i temps determinat s’accelera, muta, canvia, sense que els homes i dones que produeixen aquest canvis, o que en són simples espectadors, puguin fer gaire be res davant l’acceleració vertiginosa dels esdeveniments.
Els historiadors els anomenam, a aquets moments clau, Revolucions, ni pot haver de molts de tipus, que poden afectar a diferents caires del desenvolupament d’una societat, però pel seu caràcter innovador i rupturista són especialment estudiades i analitzades, ja que els canvis que provoquen poden determinar l’èxit d’un país, estat o nació, la seva capacitat d’adaptació als nous temps marcarà el seu endarreriment o, pel contrari, el seu enlairament.
No se si els temps que vivim és poden denominar de revolucionaris, no ho crec, però els coetanis als canvis molts de cops no són capaços de copsar, de mesurar, l’envergadura de la transformació que estan vivint. El que està ben clar és que vivim un canvi de cicle, de tendència, una segona transició i que, sobretot, el món polític estatal s’haurà d’adaptar a aquesta transició com ja fa ver fa quaranta anys.
Aquest passat dissabte ha Felanitx vaig tenir el plaer d’acompanyar Jaume Monserrat en la seva nova etapa com a batlle de la vila del migjorn mallorquí, acompanyat de Jaume Font, Josep Melià, Maria Antònia Sureda, Xisca Mora entre d’altres, assistirem a la presa de possessió de Jaume Monserrat, un acte senzill i molt emotiu, que em va fer donar que la normalitat que viu la política local, no és la mateixa que la política estatal.
Tal volta la proximitat del polític municipal, dels regidors i regidores illencs, al poble, a la gent del carrer, que ha patit la crisis en primera persona, els fan més permeables als canvis, que viuen amb més normalitat i tranquil·litat, en pactes que funcionen, pel be del poble, on les majories absolutes fa estona que ja s’han oblidat, que s’han allunat i que, pareix, que serà difícil que tornin.
Ara els canvis s’acceleren, omplen els telenotícies, els diaris, afecten a la gran política, la que està baix els llums dels focus, els lideratges són efímers, curts, tot és crema i és pot perdre més ràpid que abans, la societat està connectada a la informació constantment, una societat que ja no és la dels anys 70 o 80, que varen protagonitzar la primera transició, ara es reclama un nou tarannà, un nou temps, una nova forma de fer, tal volta, necessitam una segona transició.
