El nostre pas per la vida, per jo curta, però per alguns massa llarga, es una cursa de fondo plena d’entrebancs, qualcun de tal magnitud que sols amb coratge i fe es pot suportar i lamentablement no tots ho aconsegueixen. Passar del cel a l’infern es un obrir i tancar d’ulls, però no per tot hom es igual, ni ha que se’ls hi fa molt llarg.
He viscut de ben aprop drames inexplicables que no hi trobes ni tenen cap sentit ni justificació, però l’única sortida que tens es afrontar ho amb fortalesa a vegades inhumana i posar-hi tota la força i el valor per seguir.
Tinc un molt bon amic que ha estat a lo mes alt en el mon de la Restauració, amb els establiment mes emblemàtics i de qualitat de Palma de fa uns anys, impulsor durant 16 anys de la Mostra de Cuina Mallorquina, després d’ell la Mostra va anant perden l’èxit que li va donar al llarg de la seva Presidència. Un homo d’èxit un “selfmade man”, bona persona, amic del seus amics, que ha ajudat a molta gent. D’aquesta col·lecció d’amics de compromís, ara sols li queden els bons, els de veritat.
El meu amic va arribar tan alt que quasi tocava el cel, i des de tan amunt no sen adonava que abaix a la terra tenia problemes, que la bonança econòmica anava minvant, que els bons moments empresarials cada vegada eren menys, es va desfer de qualcuns dels seus Restaurants mes emblemàtics, però no hi va ser a temps, una fallida a les seves empreses que no va poder assumir el va fer caure a l’infern, un infern econòmic, d’inquietuds, cercant solucions i no trobar-les, molt especialment quan ja veus la llum al final del llarg túnel negre que te dona esperances de remuntar de vell nou, però l’ambició d’un polític important de l’època amb aires operístics no va permetre l’alçament de la fallida. Tot per que tenia un projecte que li molestaven els establiments i negocis que hi havia des de la Catedral de Mallorca fins on estava projectat un Teatre d’Opera futurista, no en volia cap. El meu amic hi tenia un establiment en aquets tros.
Si, va caure a l’infern, però hi va estar poc temps, l’ajuda amorosa de la seva esposa que sempre li ha fet costat aguantant moments ben delicats, els seus fills, els bons amics de sempre l’han ajudat a que tingui una plàcida jubilació, a gaudir de viure de nou i a fer gaudir als seus familiars i amics que l’envolten. Ara es feliç, amb els seus records i la seva saviesa. Ha estat un exemple d’empresari emprenedor, pot ser un poc massa, honrat, honest , serio i rigorós. La llàstima va ser que un dia va treballar amb un escaló de la llarga escala que ’l duia a tocar cel de l’èxit i va caure a l’infern de la desesperació. Ara, per sort, tot es un mal somni, ja ha recuperat el seu esperit joiós que el caracteritza. Es feliç i fa feliç als demes.
