Era l’any 2008, si la memòria no em falla quan, amb motiu de les eleccions generals, IB3 va haver d’organitzar dos debats electorals. Sembla que amb un hauria d’haver bastat, però la dificultat que sempre suposa haver de gestionar moments de gran tensió política tengué com a conseqüència l’emissió d’un debat amb els partits -o coalicions- més rellevants de les Illes Balears que confluïen a les eleccions, i un altre amb els dos que ja disposaven de representació en aquells moments, que eren PP i PSOE. També pel motiu abans dit, les regles del debat estaven tan establertes que el presentador del segon debat, el periodista Rafel Gallego, va dir literalment durant la retransmissió que la seva funció en aquell debat era de simple “crupier”, doncs el seu paper es resumia a donar el torn de paraula a cada un dels dos candidats, sense marge per a fer cap tipus d’intervenció de caire periodístic. La seva eloqüent observació no podia ser més encertada.
I això és el que són els debats electorals televisats, una obra de teatre amb un guió tancat i unes intervencions que en poques ocasions sorprenen. Un tràmit que serveix per a què els acòlits de cada partit diguin que el seu candidat ha estat el guanyador de la contesa. És tan fals tot, que l’interès que desperta en els partits polítics el debat és inversament proporcional al que desperta en els ciutadans.
De la posada en escena del Debat a 9 d’IB3, hi ha distintes coses a destacar, com per exemple l’elecció del color blanc a l’hora de vestir per part de tots els candidats i candidates (excepte Josep Castells de Més per Menorca), les mirades directe cap a càmera -especialment per part de Prohens- i la certa flexibilitat d’intervenció que va donar el format elegit i que generà un cert debat que s’agraí.
De la polèmica de la setmana anterior referent a l’organització del debat, molts se’n quedaren amb la idea què el PSOE havia perdut la ‘batalla’ després del dictamen de la Junta Electoral sobre del model d’Andreu Manresa, no obstant, el format acordat que a qui resultava més perjudicial és al Partit Popular, atès que d’aquesta manera es diluïa el seu paper d’única alternativa al participar-hi quasi una desena dels candidats. De totes maneres, i com ja sabem, poc moviment de vots solen suposar els debats.
En tot cas, una vegada acabades les intervencions, les meves impressions són les següents. Patricia Guasp (Ciudadanos); intentant evitar el desastre previst; Lluís Apesteguia (Més per Mallorca): correcte, sensat i també previsible; Josep Melià (El Pi): fent gala de seny i centralitat; Francina Armengol (PSIB-PSOE): diluïda entre els altres, no aconseguí destacar com li hauria pertocat; Jorge Campos (Vox): definitivament viu en una realitat paral·lela; Antònia Jover (Podemos): li va faltar un poc de tot; Marga Prohens (PP): molt d’assaig davant el mirall; Josep Castells (Més per Menorca): el millor; Sílvia Tur (Gent per Formentera): oratòria molt agradable.
