Vivim uns mesos amb l’economia illenca anestesiada per la bona campanya turística. Els hotelers diuen que el compte de resultats no arriba encara als índexs de 2019, però no és necessari sortir massa al carrer per veure l’alt índex d’ocupació a dia d’avui. Les dades de
l’ocupació laboral van en consonància. Les notícies ens diuen dia sí dia també que empresaris de la restauració tenen veritables problemes per trobar treballadors.
No obstant, aquest capítol té un final previsible. La finalització de la temporada turística haurà de compaginar-se amb una inflació sense aturador a causa de la crisi de les fonts d’energia, d’una guerra de la qual els ciutadans de peu no en som res però la patim i d’un
Gobierno que basa la seva política econòmica amb els subsidis i ajudes (el que ens ha comportat un deute públic del 117% del PIB). La reforma laboral que tenim gràcies al diputat conservador Alberto Casero ha permès convertir les xifres d’ocupació temporal en
contractació fixa discontinua, però molt em tem que no podrà evitar EROs i acomiadaments individuals per causes econòmiques.
Amb tot, al ciutadà se li planteja la següent disjuntiva: ens diuen que amb la inflació existent té més sentit invertir els doblers abans que tenir-los estalviats al banc, perquè és prou conegut l’efecte de la pujada incontrolada dels preus. Potser per això veiem obres i
construccions per tot arreu. Però, per altra banda, és sensat no guardar els doblers sabent que a la tardor amb elevada probabilitat ens vendrà una crisi econòmica -i per tant de liquiditat- formidable?
