Aprofundir en l’anàlisi de l’aporofòbia, centrat en l’estigma de la pobresa i la deshumanització del fenomen, va ser l’objectiu principal de la tercera edició del Congrés sobre Aporofòbia, organitzat per IQS-URL amb la col·laboració de la Fundació ”la Caixa” i altres institucions acadèmiques rellevants.
Una de les ponències destacades va ser presentada per la sociòloga Imogen Tyler, de la Universitat de Lancaster, qui va definir l’estigma com un “dispositiu teòric” i una “força material i política” que potencia el capitalisme neoliberal. Tyler va il·lustrar, mitjançant exemples del Regne Unit, com l’austeritat redueix la vida de les persones pobres a simples “xifres”, generant profunds sentiments de vergonya i automenyspreu.
Un congrés amb visió global
El congrés, que aquest any va tenir lloc en format en línia i va reunir experts de 12 països, va arribar a un consens: l’aporofòbia és una tendència humana amb base biològica que, quan s’instrumentalitza pel poder, es converteix en una forma de violència arrelada que perpetua les desigualtats.
El Dr. Flavio Comim, degà de IQS School of Management-URL, va subratllar que el congrés ha permès aprofundir en el debat sobre les “bretxes cognitives i ètiques” que afecten les persones en situació de vulnerabilitat.
La perspectiva de la creadora del terme
Una de les ponències més esperades va ser impartida per la filòsofa Adela Cortina, qui va diferenciar l’aporofòbia del rebuig racial. Cortina va argumentar que la preferència pel conegut és una tendència cerebral, però no una determinació. “El cervell és plàstic i es pot modular”, va afirmar, insistint en la importància de crear una societat que valori a tots els individus per igual.
La responsabilitat recau en la societat: “Quin tipus de cultura volem?”, es va preguntar Cortina, que va defensar la necessitat de fomentar la raó comunicativa i un enfocament personalista.
Desafiaments legals en la lluita contra l’aporofòbia
En el context jurídic, M. Jesús Raimundo Rodríguez, fiscal de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació, va advertir sobre la infradenúncia dels delictes per motivació aporofòbica, comparant-ho amb un “iceberg” on la majoria dels casos queden ocults. La fiscal va identificar la vulnerabilitat de les víctimes i la seva desconfiança envers les institucions com a causes d’aquesta situació.
Raimundo va ressaltar que, tot i que Espanya és pionera a la Unió Europea en reconèixer l’aporofòbia com a agreujant d’un delicte d’odi, la seva acreditació judicial és complicada.
Iniciatives innovadores contra l’aporofòbia
El Dr. Flavio Comim i el Dr. Mihály Borsi van presentar el projecte Aporo Lab, un observatori que busca quantificar l’aporofòbia mitjançant enquestes nacionals i proves d’associació implícita. Aquest nou enfocament vol entendre els patrons socioeconòmics de l’aporofòbia i mesurar el rebuig associat a la pobresa.
A més d’aquestes ponències, el congrés va abordar la multidisciplinarietat del rebuig envers les persones pobres, amb investigacions sobre exclusió financera i el paper del pobre com a boc expiatori.
Amb aquestes aportacions, el congrés es consolida com un espai pioner per proposar estratègies efectives contra l’aporofòbia, comptant amb el suport de diverses fundacions i institucions acadèmiques.
