A poques hores de que es tanquin les meses electorals a Euskadi i a Galícia, quan escric aquestes paraules per mallorcadiario.com, me ve una sensació de estar fart, replè, oiat, de eleccions i això que som un friki de la política, una rara avis en aquesta societat cada cop més allunyada de la política i dels polítics.
Fa poc la periodista Sabrina Vidal Ferrer tuitetjava “ Arribats a aquest punt ja és més important ( interessant, emocionant, rellevant... ) que plogui que que hi hagi Govern a l’Estat “ , i si una de les vostres altres dèries, com jo, és la meteorologia, ja no calen més raons per fer de la frase una veritat absoluta, a Mallorca interessa més el temps que fa, o ferà, després de mesos de sequera, que les paraules buides, que la dialèctica partidista dels quatre grans líders estatals, que sols van a salvar les seves misèries personals o del partit, s’omplen la boca del que necessita Espanya i els seus ciutadans però ens aboquen a les terceres eleccions sense gens d’autocrítica, sense noves solucions. Que esperen? Que els ciutadans i ciutadanes, amb els seus vots, els regalin la solució?. Això seria el més fàcil per ells, ja que els quatre genets de la política espanyola són incapaços de trobar una resposta, i el més trist, és que pareix que ni volen.
Un dels grans errors de la política estatal, dels quatre grans, és, segons la meva humil opinió, que han menyspreat i ignorat a un bon grup de votants, a una part de l’escena política, i si els números són difícils que surtin entre ells, si restem a partits nacionalistes, encara pitjor.
Partits que fins avui en dia han desenvolupat un paper prou important en el devenir polític estatal, tan els nacionalistes catalans com bascs, han pactat tant amb l’esquerra com amb la dreta estatal, han estat actors dels millors governs espanyols de la nostra democràcia i ara són exclosos per la falta de mires i visió d’uns polítics enrocats i que no deixen avançar.
Com abans he senyalat, avui es celebren eleccions a Euskadi i a Galícia i tal volta seran més determinats del que ens pensem. Molts donen per mort a Pedro Sánchez, no seré jo el que el que li doni vida, però una carambola, a Galícia, que els socialistes no s’enfonsin i el PP no tenguin majoria absoluta i un PNV fort però que necessiti els vots d’un PSOE per tenir majoria ferien que Pedro Sánchez tengui una oportunitat i no surti amb el cap tallat pels barons socialistes que ja estan esmolant la destral. Per altre banda una majoria absoluta del PP a Galícia, amb un PSOE minoritari on no tenguí paper rellevant ni allà ni a Euskadi, provocaran una caiguda de Sánchez una guerra interna dins el socialisme espanyol i un Rajoy envalentit quedant com l’únic salvador de la pàtria.
Aquest dilluns tendrem més elements per valorar la situació política estatal, esper que les cantades terceres eleccions no s’acabin fent, però també cal dir que vaig escriure que no hi hauria segones eleccions, es veu que tenc massa esperança en la classe política espanyola.
