Cada dia m’arriben informacions més preocupants del que pot passar aquesta setmana per aturar el referèndum del 1-O, informacions que depèn de la ideologia de cadascú són interpretades de diferent manera, és evident que hi ha part de raó a les dues parts.
És indiscutible, les lleis s’han de complir, la Constitució en l’Article 2 ho deixa ben clar “ La Constitució es fonamenta és la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles” hi ha altres articles que també ho deixen ben clar. També l’article 544 del Codi Penal fa referència a la sedició “Són reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o FUERA DE LAS VIAS LEGALES, la aplicación de las Leyes o cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legitimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administratives o judiciales” També l’article 155 de la Constitució fa referència a que “el Govern de l’Estat, previ requeriment desatès al President de la Comunitat Autònoma, amb l’APROVACIO PER LA MAJORIA ABSOLUTA DEL SENAT podrà adoptar les mesures necessàries......” per tant queda molt clar que s’estan incomplint totes aquestes lleis per part del Govern de Catalunya i a demés si li afegim l’espectacle del Parlament de Catalunya i del President Puigdemont en l’aprovació de la Llei del referèndum sols per 72 diputats acomptes dels dos terços que fan falta com a mínim per aprovar les Lleis més importants, desacredita la legitimitat del Govern de Catalunya en aquest tema.
Si tenim memòria, recordarem que tot el problema començà quan es convocà una consulta popular no referendaria sobre el futur polític de Catalunya per el 9-O de 2014. El procés va ser suspès de forma cautelar el 29 de setembre del mateix any per admissió a tràmit dels recursos d’inconstitucionalitat del Govern d’Espanya davant el Tribunal Constitucional del decret de convocatòria de la consulta i de la llei del Parlament de Catalunya. Tot seguit el President Artur Mas va anunciar que la consulta no es celebraria i en el seu lloc convocaria una consulta alternativa. Finalment, les dues primeres frases de l’article 3.3 i els apartats 4 a 9 de l’art, 16 de la Llei del Parlament de Catalunya, així com La convocatòria de dita consulta, varen ser declarats inconstitucionals per la sentencia 31/2015 de 25 de febrer de 2015. Aquí va començar tot, Madrid mai ha volgut dialogar amb la Generalitat de Catalunya sobre el seu futur, el President Mas prou que ho va intentar, i en Rajoy com es habitual amb ell, silenci, deixar passar el temps, en Rajoy fa molt bé aquesta feina, però coneixent els catalans, quan diuen prou, s’ha acabat!!!, es que ja no en volen més d’aquest menfotisme. La seva identitat com a poble i el dret a decidir surt per damunt la sensatesa i el seny i s’aboca en defensa de lo que creuen que es just i no accepten el tracte que els imposa el Govern d’Espanya, detencions, registres, quasi un estat d’excepció. Hi han posat els mitjans però s’han deixat l’aprovació pel Senat, és legal? és just?.
La majoria els meus amics contertulians i articulistes no pensen com jo, creuen que una part dels catalans, els que volen el referèndum es mereixen aquest càstic perquè no han respectat la llei, i tenen raó!! però, on són les veus dels empresaris, la burgesia catalana, la societat civil que no volen la independència i que volen el NO? Perquè el seu silenci, estic segur que són majoria, perquè callen? Perquè no expressen els seus sentiments, tenen por?.
En la meva humil i minoritària opinió, tots els mitjans que ha posat el Govern d’Espanya per frenar legalment el referèndum s’han avançat en el temps, no podrien haver esperat a exhaurir totes les possibilitats?, veien que se’ls hi anava de les mans, perquè no dialogar? el Govern de la Generalitat de Catalunya també ha fallat, tampoc ha parlat, es evident que ningú pensa en la resta de ciutadans que no volem aquest conflicte que no sabem quines conseqüències tindrà i que lamentablement afectarà a les relacions entre Espanya i Catalunya que estaran molta temps a tornar a ser igual.
Avui som dimecres, desig que d’aquí a diumenge imperi el seny, que Madrid i Catalunya es posin l’orgull on els hi càpiga i que tant uns com els altres aturin a temps aquesta bogeria.
