Ens ha deixat un imprescindible, una d’aquelles persones que han fet tant de bé que no bastarien cent articles per tornar-li tot el que ens ha donat com a país. El millor homenatge hauria de ser servar la seva memòria tot imitant el seu compromís, la seva bondat, la seva entrega, el seu quefer desinteressat, la seva bonhomia.
Climent Garau va néixer fa 91 anys, per tant ha patit tots els mals d’aquesta terra. A canvi, només ens ha deixat el bé. Donar a canvi de res, que bell i que poc usual, no?
President d’Obra Cultural Balear, fundador del Grup Blanquerna, apotecari, analista, científic, teòleg, formador, ha deixat tot un seguit de feines fetes i de deixebles que l’estimàvem, el valoràvem, i el seguíem.
Discret, amatent, bondadós, modest, són alguns dels atributs de les grans persones. Tots ells són atributs d’en Climent.
Va ser ferm en les seves conviccions, constant, caparrut, feiner i, sobretot, tenia el cor més gran que he vist mai. Diuen que quan una persona com en Climent se’n va ens quedam una mica més tots sols. En el seu cas, la seva empremta és tan “bèstia” que ens queda la gran família que ha format, els blanquernes, els amics d’en Climent, els seus admiradors. Climent deixa molt més del que se’n du, per això només podem dir gràcies, gràcies, gràcies.
Climent, quan es mor una persona com tu, hom viu la pròpia mort amb més esperança. Ens retrobarem, Climent, segur que ens retrobarem.
