Fa uns dies vàrem tenir el dinar de Nadal dels col·laboradors de mallorcadiario.com. El dinar era un d’aquells on trobes persones de diferents ideologies, diferents maneres de veure el món i diferents maneres d’actuar davant la realitat. Dinàvem, celebràvem el Nadal, tot intentant aparcar les diferències i parlar sobre temes que no creassin confrontació encara que, fins i tot, fossin temes banals. Amb alguns, sí discutírem des de l’educació i el respecte. El més meravellós que tenim els humans és, sens dubte, la capacitat de raonar, de parlar, de crear i expressar pensaments, de donar importància a la paraula com a element de comunicació i entesa. Probablement, mai compartiré amb alguns cap idea, mai estarem d’acord ni en el més mínim detall; ara bé, el respecte en sentit ampli (no ser agressiu, no insultar, acceptar els errors propis, acceptar que podem no tenir la raó...) és la clau de volta per fer d’un debat humanitzat i no una brega de cans.
Tenc 43 anys i fa 38 que conec i em relacion de manera continuada amb l’editor i propietari de mallorcadiario.com, Toni Martorell. El conec –ens coneixem— més que bé, i és un d’aquests emprenedors, vehements i caparruts que ha estat capaç de posar molts de projectes en marxa, de seure molta gent diversa a una taula, de fer que la pluralitat d’opinió arribàs als mitjans que ha dirigit. De defectes –com la resta de la humanitat-- en té, vos ho puc assegurar, però té una capacitat extraordinària de sumar, de fer equip, de ser empàtic. Gràcies a ell, ens reunírem al voltant d’una taula persones ben diferents, persones radicalment diferents, però amb l’esmentada capacitat de fer que les diferències ideològiques no siguin un obstacle per a qualsevol altre cosa.
No ho negaré, em va costar saludar segons qui, però, ben pensat, és probable que a ell també li costàs saludar-me a mi. És probable, fins i tot, que li resultàs més desagradable que no a mi. Per tant, comportar-se educadament, fins i tot enfront d’aquells que saps que t’odien, sempre és una satisfacció que ens ha de fer sentir més humans.
I, no ho sé, però sembla que per Nadal tenim el coret un poc més feble, més predisposat a posar bona cara amb el desig que tothom sigui més feliç.
Esper que els lectors ho siguin i que l’objectiu del 2015 sigui ser encara més feliços.
Bon Nadal i molts d’anys.
