Durant molts anys Mallorca va esser una terra governada per reis que dirigien es nostro antic i independent regne de Mallorca amb dignitat i bravura. Xerram de l'any 1229 ençà, amb sa conquista de Jaume I, fins a sa mort de Jaume III a sa fatídica batalla de Llucmajor, moment on passàrem a formar part una altra vegada des regne d'Aragó.
De tots aquests anys de reis mallorquins és mester destacar sa figura de Jaume III de Mallorca, més conegut a ses cròniques com El Temerari, perquè se va enfrontar al rei d'Aragó, Pere IV, posseïdor d'un exèrcit molt superior an es seu. Es nostro bon rei, fill de s'infant Ferran de Mallorca i Bel de Sabrà, comtessa de Matagrifó, va néixer a Catània (Sicília) un 5 d'abril de 1315 amb sos títols de rei de Mallorca, príncep de Morea, comte del Rosselló, comte de Cerdanya, comte del Vallespir, vescomte d'Omeladès i de Carladès, i senyor de Montpeller i de Catània. Se va casar per primera vegada amb Constança d'Aragó amb sa que va tenir dos fills: Jaume IV de Mallorca i Bel de Mallorca, que posteriorment passaria, després de sa mort des seu germà, a esser sa reina titular de Mallorca a s’exili. Quan va morir sa seva primera dona a 1346, Jaume III se va casar en segones noces amb Violant d'Hongria, amb sa que va tenir una altra filla, Esclaramunda que, desgraciadament, va morir quan era una nina.
Don Jaume va esser designat rei a sa primerenca edat de nou anys pes seu conco, Sanxo I de Mallorca, que no tenia fills. A sa mort d’aquest darrer, se va crear un Consell de Regència per administrar es regne durant sa seva minoria d'edat. Sa situació política de s'època era difícil, ja que el rei d'Aragó i València, Jaume II, anomenat El Just, reclamava de forma insistent sa tornada des tron mallorquí an es regne d'Aragó.
Quan el 1335 Jaume de Mallorca va esser declarat major d'edat i va haver d’assumir sa corona, se va trobar amb un regne despoblat i arruïnat, en part per sa condonació des deute a Jaume II d'Aragó, i en part degut a ses dues epidèmies de 1331 i 1333, que varen obligar a importar blat i assumir unes grans despeses financeres.
Durant es seu regnat se va crear es Consolat de la Mar el 1326; el 1337 se varen redactar ses famoses Lleis Palatines que servien per reorganisar es servicis de sa cort i ets organismes polítics i financers des regne. Entre 1329 i 1336 va participar a sa guerra contra Gènova, lo que va originar una important pèrdua de mercats i sa creació de nous imposts i multes a sa comunitat jueva. Més envant, l'any 1341, Pere IV d'Aragó i València va obrir un procés contra es nostro rei per llevar-li es regne de Mallorca. Primer va confiscar tots es seus béns i finalment va acabar invadint es regne de Mallorca i es comtats mallorquins des Pirineus.
Maldament ses derrotes, es llegítim rei de Mallorca, Jaume III, no se va desanimar. L’any 1349 es nostro bon rei va vendre es senyoriu de Montpeller i la resta de possessions d'Occitània al rei de França per armar un exèrcit i així reconquistar es territori mallorquí que llegítimament li pertanyia. Jaume III va desembarcar amb so seu exèrcit a sa badia de Pollença però va esser derrotat i mort a sa fatídica batalla de Llucmajor es 25 d'octubre de 1349, on també va esser ferit i fet presoner es seu fill Jaume. Amb aquesta derrota va desaparèixer definitivament es regne independent de Mallorca. De llavonces ençà sa seva governació va dependre des virreis col·locats des d'Aragó. Acabava així un des capítols més tràgics de sa nostra història, expressat amb gran sentir per s'escriptora Maria Antònia Salvà: "Quina horror la d´aquell dia,/ noble rei Jaume tercer,/ quan ta sang envermellia/ el terreny llucmajorer!/ […] Del jorn negre la memòria/ en tot temps, oh Llucmajor!/ endolà la teva història/ amb una ombra de tristor…?”
I ara, 668 anys després, es nostros governants pretenen oblidar es nostros propis reis sense celebrar ni participar a cap acte que resalti sa figura d'un rei tan important per noltros, Jaume III. Un rei que va morir defensant sa nostra independència davant ets atacs annexionistes des rei d'Aragó. Un rei, es bon rei Jaume, que a dia d'avui només el recorda una simple creu (per cert, totalment abandonada) en es Camp de sa Batalla de Llucmajor (anomenat així perquè va esser allà on se topar amb la mort) i una estàtua en es passeig Jaume III, dins la vila de Llucmajor.
Una tràgica fetxa que cada any ses associacions i entitats balearistes, que sobreviuen sense finançació de cap casta que véngui de ses nostres institucions públiques, rememoren fent una ofrena floral es primer fi de setmana després de sa seva mort, aquell fatídic 25 d'octubre de 1349 que va acabar amb so nostro regne independent.
