www.mallorcadiario.com

Jo, de nou?

domingo 02 de mayo de 2021, 22:00h

Antes de començar a escriure aquest article, he fet un repàs a lo escrit fins ara, hi ha molta cosa, de bona i de menys bona, es normal, però lo que si hi ha, és molta crítica política, quasi tota amb una dosi important de raó i tota la veritat, sempre en la meva opinió i segurament no per tots compartida.

Quan em varen demanar si volia escriure, ja fa uns anys, era perquè donava la meva opinió de l’actualitat a les xarxes socials, opinió bastant crítica en els temes polítics. Quan estava en actiu en la meva professió, mai vaig fer cap comentari ni vaig opinar sobre la política del moment, ni de cap altre tema, no era lo correcta degut al estret contacte que tenia amb els polítics, però en arribar la dolça i joiosa jubilació, si que ho he fet, sempre amb respecta i educació, però amb opinions dures i atrevides.

Segurament no sóc dels més llegits perquè escric en català literari, i com he dit altres vegades, no agrada a tothom. Al principi, intercalava algun escrit en castellà, per allò de acontentar als castellà parlants, però poc a poc ho he anat deixant, encara que el castellà també és el meu idioma, estic més còmode amb la llengua materna.

Sí, la majoria de vegades els meus escrits son durs i quasi implacables amb la President Armengol i el seu Govern, també amb el President Sánchez, i no son mancats de raó, però en el fons em fa pensar, ¿i no sé escriure de res més?

¿soc tan limitat?, observant altres articulistes, també escriuen i es nodreixen bàsicament de criticar als polítics, molts d’ells estan en actiu en les seves professions i no dubten de fer-ho, per tant es defineixen en el seu posicionament polític, tenen les idees clares i estan segurs de lo que fan.

El camí de la crítica política és lo més fàcil, només tens que seguir l’actualitat, posar hi una mica d'imaginació, redactar mitjanament bé i ja tenim un article, fins aquí, bé, però, i desprès d’això, què? . Jo he intentat varies vegades, hi ho tornaré a fer, escriure d’altres temes, fins i tot, qualcun de psicodèlic, una mica enrevessat que mai va ser entès, ho he comentat altres vegades, un amic meu, fins i tot em va dir “que has fumat?”, això és la conclusió de segons quins lectors, que si no veuen agressivitat i enfrontament, en un nivell mitjà, no entenen res.

Evidentment, no tots els que escriuen son així, molts, els professionals de l’escriptura, tenen un caudal de saviesa, cultura i estil, que’ls identifica i diferencia dels aprenents com jo, escriguin o no de política, marquen el seu estil i personalitat, particularment en fan una envejada, encara que sóc conscient que es la seva professió i no la meva.

Lo important és està bé amb tu mateix, amb lo que fas i perquè ho fas, amb el dret que t’empara d’exposar la teva opinió, amb llibertat d’expressió, que no vol dir que hi capigue tot, ja un punt que no s’ha de sobrepassar, l’insult no és llibertat d’expressió, tenim exemples recents que ho demostren.

Quan he començat aquest article, ho he dit abans, m’ha envaït el pensament de “ja hi tornem a ser, altre vegada a criticar als politics”, vull canviar, escriure d’altres temes, que ni ha molts, de cultura, de música, de la meva professió, que es el protocol i que tantes satisfaccions m’ha donat, encara ara.

Si es bo informar-se de l’actualitat per escollir un tema, es una sortida per enfrontar-se al síndrome del foli en blanc i començar a escriure, sense allargar-se massa, amb capacitat de resumir, no es tan fàcil, però després de reflexionar, he pres una decisió, que ja ni ha prou d’escriure sempre per criticar als polítics, això és lo fàcil, no son ells els que van errats, soc jo, però no per molta temps.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios