Finalment la Diada de Mallorca se celebrarà exclusivament dia 31 de desembre, que és el dia que la volíem tots els mallorquins que de ver feim comptes commemorar la conquesta de l’illa per part del rei En Jaume. El PP i C’s ja en tenen una de seva, el 12 d’octubre, que a mi, posats a ser franc, m’agradava més quan es deia el dia de la «raza». I després hi ha Podemos, que és clar, això de tradicions que venen del 1229 amb creus, espases, escuts, penons i cavalls psicològicament torturats pel bullici i el pes dels genets, els degué agafar amb el peu girat. Eren les tres formacions contràries al canvi de data, però a la votació de la setmana passada tot el Govern del Consell i El Pi s’hi manifestaren a favor.
Tradicionalment, només el PSM havia defensat aquesta postura —fins i tot l’UM de Munar, que proposà el 12-S com a solució de consens per tal com Jaume II havia jurat aquest dia la Carta de franqueses del Regne de Mallorca. Però amb el temps es va veure que la Diada de Munar no acabava d’arrancar i ara són només el PP i Ciutadans que la defensen.
Va ser molt hàbil El Pi al Consell en proposar que es votàs el canvi de dia de la Diada pel 31 de desembre. I el primer president de la comissió, en aquest sentit, va ser precisament Antoni Amengual. Un amic que fa feina dins el CIM em va dir que si aquell dia aquella votació d’El Pi s’hagués duit endavant un partit del pacte hi hauria votat a favor (MÉS), un s’hauria abstengut (el PSIB-PSOE, que aquell dia no hauria estat ni figa PSIB ni rem PSOE) i els giracasaques de Podemos s’haurien posat d’acord amb la dreta al més pur estil Chelo Huertas.
Així doncs, les dues forces d’aquí, MÉS i El Pi —aquest darrer, seguint el criteri del cronista oficial, Bartomeu Bestard, i historiadors que advoquen molt majoritàriament per celebrar-ho per Sant Silvestre—, són les que han punyit més fort per aquest canvi perquè llurs votants són els qui senten veritablement la mallorquinitat i aquest dia ho volen sortir a celebrar. Certament, la meitat dels socialistes (els de més PSIB i manco PSOE) seran els tercers a apuntar-s’hi, i Podemos de mal grat s’haurà d’enviar el gripau i, dins el partit, cadascú farà el que voldrà.
La dreta del PP i C’s —al Consell, aquests darrers són de jutjat de guàrdia— no tendran més remei que retratar-se a la foto en el fons amb el mateix desinterès que hi aniran els de Podemos. La dreta la pilota l’ha passada a la teulada de l’Ajuntament, i han aconseguit aprovar per unanimitat al ple de Cort que la decisió del Consell no variï gens la Festa de l’Estendard. Efectivament, l’efemèride s’encavalcarà a Palma amb l’Estendard i, amb l’excusa que és un Bé d’Interès Cultural, no els deixaran moure res per tal que la festa de Mallorca no prengui fort amb el caliu de l’Estendard i totes dues acabin quallant en una gran festassa, que en el fons són la mateixa—o ho commemoren—, i que és el que desitjaríem en el fons tots els mallorquins que ens ho sentim de bon de ver.
