Comentava en un article pretèrit que havia emprès la lectura del primer volum d’Obres Completes de Francesc de Borja Moll, que inclou les memòries d’«Els meus primers trenta anys» i d’«Els altres quaranta anys». És un llibre extraordinari del qual en recoman vivament la lectura, més en aquesta casa, on els lectors sovint es piquen les crestes —o me la piquen a mi— quan abordam temes lingüístics com el d’avui.
Francesc de Borja Moll va néixer a Ciutadella i, en acabar els estudis mitjans, vengué a Palma per convertir-se en el segon de bord de Mossèn Alcover, que llavors ja havia iniciat la tasca d’elaborar el Diccionari Català-Valencià-Balear. El nom confusionari, perquè abans havia de dir-se de la Llengua Catalana, el va haver d’introduir arran d’una subvenció del rei Alfons XIII, molt interessat a sembrar la discòrdia entre els pobles esmentats. Com que Alcover havia tornat de Barcelona amb la seva famosa calaixera barallat amb el catalanisme i havia estat substituït per Pompeu Fabra al capdavant de l’Institut d’Estudis Catalans, el DCVB que elaboraven Alcover i Moll sortia no ja amb l’ortografia de l’Institut ni del català tradicional sinó amb una de pròpia del Mossèn. Això sí, Alcover, que amb prou feines va ser a temps de veure aparèixer els dos primers volums, autoritzà Moll a publicar una gramàtica adaptada sobre el català a les Balears en vida seva i a ajustar-se a la normativa fabriana a partir del tercer volum, quan ell ja no hi fos. Amb la Guerra, tot se’n va anar en orris. Va ser durant la postguerra que, gràcies als impulsos externs, Moll reprengué la tasca d’elaboració d’una obra que mai havia deixat de confegir.
Paral·lelament, Mossèn Alcover també havia fundat una impremta i Moll el va seguir en la tasca editorial. La derrota de Hitler i Mussolini a la Segona Guerra Mundial, obliga l’aliat franquista a mostrar internacionalment una atitud més aparentment «democràtica». Els textos en català es tornen a permetre si són d’autors difunts, millor si són de gèneres minoritaris (contes, poesia o teatre) que no novel·les o assajos i mai traduccions d’autors estrangers abans del 1962. S’havia de transmetre la sensació que la literatura catalana només podia ser una cosa d’estar per casa, una literatureta mig morta amb bata i xoquins.
Ambdós fets, però, s’acaben encavalcant. Avui l’Editorial Moll ja no existeix. Després de tres quarts de segle de publicar llibres bàsicament en català, l’editorial que ja no comandava Francesc de Borja Moll sinó el seu fill Francesc Moll, a qui vaig conèixer personalment durant la llarga etapa en què vaig escriure crítiques literària al suplement literari del «Diario de Mallorca», va fer fallida. En part va ser per mor del DCVB. Diuen que, per un propòsit romàntic i per tot el que s’havia esdevengut i estrevengut, a en Francesc li sabia greu que qualcú que anàs a comprar l’Alcover-Moll se li digués que no s’havia reeditat. I el reedità. Amb la diferència que avui dia tenim el Diccionari a un sol clic a http://dcvb.iecat.net/ i que a molts l’aparició de la versió en línia ens va llevar de cop la necessitat d’adquirir d’urgència els deu meravellosos volums que el conformen.
