Com cada estiu l’aeroport de Son Sant Joan és notícia, a cops positives i a cop negatives, però com a porta principal a les illes i com a potència turística que som, ens agradi o no, l’aeroport sempre és i serà un nus estratègic.
Notícies com el nombre de passatgers, la seva seguretat, el control dels accessos per carretera, el pàrquing, les exagerades coles pel control de passaports, celebritats que arriben i se van, i un llarg etcètera que any darrera any es repeteix.
L’aeroport és una eina clau en el nostre desenvolupament, en la planificació del futur, en el tipus de turisme que volem, com el volem i quan el volem, qualsevol planificació política passa pel control de l’aeroport. Com podem limitar el tipus de turistes si és programen més vols durant el mes de juliol i agost?, com podem incentivar més vols en temporada baixa?, no seria més fàcil fer pagar una taxa o impost ecològic a tots els visitants o passatgers?, no coneixem millor els illencs la necessitats del nostre aeroport que des de Madrid?, no som nosaltres que sempre l’hem d’usar per sortir de la nostra illa?, podríem estar moltes línies fent preguntes que es contesten amb la mateixa resposta, necessitam el control de l’aeroport.
Aquesta necessitat, aquesta opinió, crec que la comparteixen molts dels habitants d’aquestes illes. Fa uns dies una entitat sobiranista va fer la reclamació de la gestió per Balears de Son Sant Joan, amb una concentració davant les portes de la terminal de l’aeroport. Suposo que la notícia no era el nombre de persones que és varen reunir, més be escassa, sinó de la contundència de les xifres ja que pareix que els aeroports illencs representen el 25 % dels beneficis totals de AENA, uns 200 milions d’euros anuals. Els aeroports illencs recapten amb taxes 1153 milions d’euros anuals, i la gran pregunta seria, quants de milions generats aquí es queden a les illes?, segurament molts menys del que hem de menester.
Un error dels manifestants és la utilització d’estelades en la concentració ja que pot provocar el rebuig de bona part de la població, encara que estiguin d’acord amb la idea.
No calen aixecar banderes polítiques per reivindicar el control dels ports i aeroports, cal unitat entre el màxim d’agents socials i polítics de les illes, per així, d’una vegada per totes, tenir les eines necessàries per controlar el nostre futur.
No entenc com a aquestes altures, amb una estructura autonòmica més que consolidada, amb una democràcia estable, no poguem ser els amos del nostre futur. No poguem ser majors d’edat per prendre les nostres decisions, com a societat , com a poble.
Equivocacions i encerts en tenen tots els governants, tots els poders, d’aquí i de més enllà, però cal que ens equivoquem nosaltres o l’encertem nosaltres si volem créixer, aprendre i progressar. Ara és l’hora, ja no podem esperar gaire més, cal tenir el futur en les nostres mans, cal tenir el control de la porta d’accés a les illes Balears.
