Tal volta són els meus gens poblers, però el tema de l’aigua sempre m’ha preocupat, com escrivia Alexandre Ballester els poblers i pobleres cercaven les venes de la vida, venes amagades, silencioses, baix la terra, per donar vida a les seves terres.
La recerca de l’aigua ha obsessionat i preocupat a totes les cultures que s’han desenvolupat a la Mediterrània, des dels romans amb els seus aqüeductes fins als àrabs amb les sínies i fonts, curolles que els nostres avantpassats tenien i que en part varen solucionar.
Però ara, en l’època de la tecnologia, quan ens hem convertit en persones urbanes, tant si vivim a Palma com als altres nuclis urbans illencs, pareix que no som conscients del que varen passar els nostres padrins per aconseguir el repte de tenir aigua cada dia, sembla que una societat on l’etiqueta ecològica esta en boca de tots ens em deslligat del ritme natural de les estacions i del clima.
En el passat se sabia que el nostra clima, el clima mediterrani era, i és, profundament irregular pel que fa a les pluges, per tant les sequeres són inevitables, són cícliques, i per tant més prest o més tard lis hem de fer front a Mallorca, i les cases, cultius, viles i ciutats havien d’estar preparades davant aquestes.
Avui, també sabem i coneixem, més que mai quines són les característiques del nostre clima, però, estam preparats per superar una sequera greu?, amb un model socieconòmic com l’actual, el que ens dona riquesa i sustenta en bona part el nostre nivell de vida, està clar que no.
Tampoc cal tirar-se pedres damunt la teulada, s’han fet coses, que poden agradar més o manco, s’ha invertit en clavegueram i depuració, en dessaladores, interconnectant xarxes d’aigua, però no és suficient, cal fer més, i és ara que s’ha de fer, no podem passar un estiu més així.
Pobles com Banyalbufar, que serveixen a tota l’illa com a promoció turística, no poden ser abastits en camions cisternes i que la seva gent se’n fassi càrrec, com deia Jaume Font tenir aigua potable en el segle XXI és tant important com la sanitat i l’educació.
Cal que els senyors del Govern i del Consell és posin les piles i donin solucions, cal que es posi fil a l’agulla per tenir una política de l’aigua que s’adapti a cada una de les illes, cal que l’aigua arribi a tots els municipis, aquí el Consell de Mallorca ha de demanar més competències, no és just que per desviar l’aigua a un lloc un altre se quedi sense, a més hem de replantejar tot el desgavell de tipologies de models de distribució, l’aigua és de tots per tant l’administració que s’encarregui de distribuir-la equitativament, amb qualitat i de forma sostenible, no podem perdre milions de litres per les canonades, no podem tudar milions de litres d’aigua depurada.
Serà un a tasca complexa, cara, tal volta ingrata, on certs poders econòmics feran tot el possible per no perdre els seus sucosos beneficis, però és necessari, aquí i ara. Els avantpassats ho varen fer, nosaltres també ho podem fer, senyora Armengol, senyor Ensenyat ja comencen a fer tard.
