Ja ha arribat, ja és aquí, sols falta l’aprovació del Senat perquè Catalunya sigui intervinguda de la pitjor manera possible, amb el “todo bajo control”, veritablement una presa de control de Catalunya. Els Ministres o alts càrrecs dels Ministeris exercien les funcions dels Consellers i el mateix Rajoy, President de la Generalitat, com s’explica això? Qui els ha votat? L’aplicació del 155 pot ser o molt dura o més suau, en Rajoy ha triat la més dura, la que fa més mal. Els seguidors del “espiritu nacional” estan molt contents, l’Estat ha d’escarmentar a qui ho ha fet malament, de la manera més contundent possible, com un pareque castiga a corretjades al seu fill perquè no l’ha cregut.
Sí!!!!sempre ho he dit, el President Puigdemont s’ha equivocat, les jornades del 6 i 7 de setembre al Parlament de Catalunya no eren ajustades a dret, varen incomplir la llei, però es mereixen ser eliminats? La meva opinió és que no, però la majoria creu tot lo contrari, surt lo més ranci de cadascú i és molt possible que d’aquest “amelé” en surti reforçat en Rajoy i recuperi molt diputats de cara a les noves eleccions.
He llegit bons articles i editorials com la de Javier Marías de El País, grans reflexions sobre el mètode de tortura que segons la CUP va utilitzar la policia Nacional i la Guardia Civil el passat dia 1 d’octubre a Catalunya i els comparava amb els que si han sofert tortures de veritat, una vertadera ofensa contra les poblacions de Irak i Síria que estan sota el domini del Daesh, és evident que hi va haver garrotades i violència, però jo no vaig veure torturar a ningú. Ara bé, en què desembocarà la suspensió de la democràcia a Catalunya amb l’aplicació del 155 de la mà den Rajoy? El dilluns passat, Junts pel Sí i la CUP anunciaven pel proper dijous la convocatòria d’un ple del Parlament de Catalunya davant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la CUP crida a la “desobediència civil massiva”. Pobre Catalunya, entre uns i els altres la fan més dèbil, més pobre, més vulnerable, li faran perdre l’orgull de ser una de les Comunitats Autònomes més pròsperes i més riques i que més aporta a les arques de l’Estat.
Els independentistes diuen que mai deixaran víctimes al camí, com en Sánchez i Cuixart, molt èpic, i a més, no s’ho mereixen, però quan s’ha perdut el pols de la situació, quan comproves que el gros es menja al petit s’ha de pensar amb la majoria, amb la col·lectivitat, amb tots els ciutadans, procurar no fer més mal. Els que participen en aquesta desfeta coneixen perfectament quin és el terreny de joc, hi ha vegades que per salvar a tots s’han de fer sacrificis, sabien que podia passar. Lamentablement amb situacions extremes sempre es produeixen danys col·laterals.
