La paraula mercenari sempre m’ha fet pensar en els soldats sense bandera que feien la guerra sense defensar cap pàtria, només pels doblers, però ni a més, el diccionari ho diu així.
1.-(soldat) Que lluita a canvi de doblers o per un favor i sense motivacions ideològiques.
2.-(persona) Que realitza qualsevol tipus de feina per una retribució, generalment econòmica, o que treballa amb l’únic interès de guanyar doblers.
Vos imagineu perquè ho dic?, SI, per en Messi, no faré un repàs exhaustiu a la seva vida i carrera professional com futbolista, quasi bé tots la coneixeu, sols un petit recordatori de com va arribar Messi al Barcelona.
El pare de Messi, un empleat de la industria metal·lúrgica, dirigia un Club de futbol de la seva ciutat natal en el que Messi ja despuntava, als 10 anys, a punt de fitxar pel River Plate de Bons Aires, se li va detectar un retard en el desenvolupament dels ossos per mor per un baix nivell d’hormones del creixement, el tractament mèdic era molt costos i ni el seu pare ni els clubs argentins disposaven dels recursos econòmics necessaris
El seu pare va decidir emigrar a Barcelona atenent a una ofert laboral. L’any 2000 Lionel Messi va fer la prova amb el Barça i va ser tant exitosa que en Carles Reixach li va fer l’històric contracte en un tovalló (servilleta). Messi tenia 13 anys i feia 1.40 m. d’alçada. La resta tots ho coneixeu.
En Messi i el Barça es deuen molt mútuament, el futbolista no hauria arribat a ser el millor jugador de futbol del món si el Barça no hagués cregut amb ell i s’hagués fet càrrec de tots les despeses de la seva malaltia, és evident que hi havia una aposta de futur, i el Barça segurament no hauria gaudit de tots el èxits aconseguits sense en Messi, tots sabem que es un dels jugadors més bons i més ben pagats del món, i s’ho mereix.
Fins aquí tot clar, però en aquests jugadors que poden tocar el cel amb un dit, carregats de milions, tots guanyats legalment, excepte els que enganen a la hisenda pública, que en fan ostentació, uns més que’ls altres, que no tenen problemes de sortir a la premsa “rosa” amb els seus vaixells, les seves esposes, que bravegen de lo que tenen, se’ls hi demana qualque cosa més? NO, a la majoria, NO, se’ls hi demana que facin gols, que guanyin partits, que siguin populars, molt, que guanyin una milionada amb el “merchandaising”, els Cubs també en tenen beneficis, però i la lleialtat a un Club, a uns colors, a uns aficionats fidels que omplen els camps de futbol per seguir-los, ara en temps de pandèmia els seguidors no poden anar als Estadis, però el Covid, passarà, o trobarem la fórmula per continuar assistint a l’espectacle futbolístic.
Recordeu en Bernd Schuster, en Luis Figo, entre d’altres que no varen tenir cap complexa en canviar d’equip i fitxar pel Reial Madrid? Varen fer més cas a la butxaca que a uns colors, els hi era igual , la qüestió era guanyar més dobles, per altre costat, lícit, aquesta és una professió sense massa lleialtat, per no dir, honor. El cas d’en Messi no es igual, ell volia quedar al Barça, però en Javier Tebas, President de la Lliga Nacional de Fútbol Professional, no es va cansar de posar pal a la roda a las negociacions Messi-Barça, en revenja pel tema de la Superlliga.
En Messi va rebaixar la seva fitxa a la meitat, però així hi tot el Barcelona no ho va poder pagar, i ara be lo que a mi no m’ha agradat. Un acomiadament plorant com mai s’havia vist, crec que sincer, però el Paris Saint Germain la fitxat per dues temporades i li paga 40 milions cada any. Ja no s’enrecorda del Barça, li faran una presentació com mai s’haurà vist s’abraçarà amb en Sergio Ramos i aquí no ha passat res. Com li dieu d’aquesta actitud?, No tothom és com en Rafel Nadal, que tot lo que té ho ha aconseguit amb el seu esforç personal, ell si que es fidel a uns principis i a una terra. Estic segur que en Gerard Piqué no actuaria com en Messi, ell és lleial i fidel al seu equip, el Barça.
