El passat dissabte hem va impactar una noticia de la premsa local en que Marta Rovira, Secretaria General d’ERC acusava a l’Estat d’amenaçar que hi hauria “morts al carrer” si la DUI anava endavant, violència extrema, que aquesta vegada no hi hauria pilotes de goma, sinó que la cosa seria clarament contundent. Jo llegeixo la premsa al matí mentre bereno i vos puc assegurar que el berenar quasi sem va ennuegar, me varen venir les imatges de fa 81 anys que varen provocar el cop d’Estat seguit de la guerra civil.
En la meva opinió, la situació no és igual, ara el Govern de l’Estat es manté estable i les Forces Armades són molt més demòcrates que en aquells temps i tenen molt clar quin es el seu deure, tal com diu la Constitució. La situació a Catalunya és espessa, complicada, la unitat d’un Govern elegit democràticament està trencada després d’una suposada i fallida declaració d’independència, varen escollir el camí fora de la llei i ara quasi tots estan a la presó, el President de Catalunya i alguns Consellers estan acorralats a Brussel·les, be per covardia, per por d’anar a la presó o no sé ben bé perquè, però lo cert es que ni ha que han aguantat el seu posicionament polític amb lleialtat a les seves idees i amb valentia es varen presentar als requeriments judicials i d’allà varen anar directament a la garjola.
El President Rajoy ha desmentit i ha qualificat de “sarta de mentiras” les afirmacions de Marta Rovira, el portaveu del Govern de l’Estat, Méndez de Vigo, va reprovar als independentistes dient que els secessionistes estan acostumats a mentir, li recordava al President Puigdemont que en el seu moment va afirmar que acceptaria les decisions judicials, i mira per on, ha fugit !
La pregunta és, qui diu la veritat? Marta Rovira o Mariano Rajoy, a qui convé més aquesta noticia, a primer cop d’ull sembla que a Marta Rovira, als independentistes, que volen justificar la presó dels “Jordis” i com he dit abans , de bona part del Govern de Catalunya, volen cridar l’atenció, fer màrtirs, cercar culpables a una situació que no han sabut ni gestionar ni controlar.
El Govern de l’Estat no està sol, l’acompanyen el Psoe i Ciutadan’s, “palmeros” de luxe que quan els hi convé es posen de perfil o miren el penell d’allà on bufa el vent i fan pinya comú. Ara tots volen que les eleccions del 21-D siguin una bona sortida per desenredar el nus en que estan tots fermats, que s’acceptin els resultats, i a tothom agradaria que no es repetissin els que tenim ara, estaríem igual, i després? repetició de la jugada? el 155 de nou?
Hi ha candidats de les 17 candidatures que es presenten des de la presó, com Junqueres, i des de Brussel·les com en Puigdemont i alguns ex consellers que l’acompanyen, com es cuina això? Com es pot governar des de la presó o des de Brussel·les?, ja vàrem tenir l’experiència del President Tarradellas que després del President Irla, darrer president del Parlament de Catalunya que malalt, vell, i pobre va renunciar al càrrec de President de la Generalitat. Nou persones es varen reunir a l’Ambaixada d’Espanya republicana a Mèxic i varen elegir a Tarradellas President a l’exili, la situació ara és molt diferent, no estam en una dictadura, en qualsevol cas és mala d’engolir, mal d’entendre.
Sols queda l’esperança que després de les eleccions, poc a poc, com passa en quasi totes les cosses, per delicades i difícils que siguin, el poble espanyol i de Catalunya aniran oblidant aquest mal somni - fins que els independentistes ho tornin a provar d’aquí uns anys, estan en el seu dret, però que ho facin amb la llei a les mans – cada dia se’n parlarà menys, les coses tornaran al seu lloc i recuperaran la forma de vida de sempre, amb confiança, amb seguretat jurídica, amb feina - els catalans són emprenedors - recuperar el seny i oblidar aquets personatges tan negatius per la historia de Catalunya i d’Espanya.
