Molts de cops pens que tenim el que ens mereixem, com a societat, com a poble, com a votants, com a ciutadans.
No puc sentir més que ràbia, indignació i sentiment de què ens prenen el pel, després del tot el serial dels estudiants peninsulars a Mallorca protagonistes del macro brot de Covid a tot l’estat.
Tot i que a primeres la seva actitud totalment egoista i sense cap tipus d’empatia per a una societat que ha plorat el seus morts per la pandèmia, per a una societat com la mallorquina, que ha fet un munt de sacrificis, que es juga el seu devenir en una temporada turística que no acaba d’arrencar, la meva primera reacció davant aquests nins malcriats seria fer-los pagar totes les despeses i engegar-los a pasturar ben lluny. Després de la indignació, pens que tal volta, sols tal volta, ens mereixem els que ens passa.
Quants d’anys fa que sentim que no ens interessa el turisme de gatera, que no volem turisme d'excessos, que hem de fer un esforç per desterrar aquestes pràctiques de la nostra economia, del nostre model turístic. Quants de cops ho hem sentit als progressistes, entre d’altres, perquè no sols ho diuen ells, que governen aquesta comunitat insular per segona legislatura consecutiva. Per tant, ja comença a ser hora que es vegin els resultats de les seves promeses, de que és necessari diversificar l’economia. Idò ni això, ni aprofitant l’aturada del sector turístic, motor únic de Balears, són, o som com a poble, capaços d'acabar amb un tipus de turisme no desitjat.
Que no ens prenguin el pel. Aquest tipus de viatges d’estudis de gatera i festa no és el primer cop que es feien a s’Arenal de Llucmajor. Hi ha hotels que fa anys que es dediquen a això; hi ha negocis que no s’amaguen de vendre alcohol als joves. Per tant, la Conselleria de Turisme, que en sap molt més que jo del tema, podria haver fet qualque cosa, qualque inspecció, qualque parlada amb els que es lucren amb aquests tipus de viatge. Un poc de ma dura amb els que no els importa vendre Mallorca a preu de patató, embrutar la seva imatge, a més de les platges i els carrers, que hem d’arreglar entre tots. En definitiva, un mal negoci.
Crec que la majoria som conscients que hem explotat la illa fins al límit, que no podem créixer més amb número de turistes, sobretot pel que fa a l’estiu, que cal més reconversió, rehabilitació... Idò a veure si ens hi posam d’una vegada, que l’arròs ja se'ns ha passat, i després plorarem quan sigui massa tard, quan haguem perdut els bons per tenir cabrum, i perdonau aquesta expressió tant pollencina, que sols omplen, molesten i provoquen mal de cap, pel benefici privat de molts pocs.
Ens mereixem el que tenim. Qualcú va vendre als nins que podien venir aquí i fer el que els passàs per l’entrecuix, igual que els anglesos de Punta Ballena, que fan el que mai ferien al centre de Londres o a una altre ciutat d'Anglaterra. Ja basta, o no hi serem a temps. Ara és l’hora de posar punt i apart. A veure si aprenem la lliçó.
