El passat dijous dia 26 de maig vaig participar a una taula rodona organitzada pel Club del Diario de Mallorca en la que també hi participaven na Margarita Aguiló, secretaria de l’Associació de Protocol i Assessors de Comunicació de les Illes Balears, de la que jo en vaig ser Vicepresident i Ivan Sevillano, membre de Podemos al Consell de Mallorca, moderats per en Miquels Borràs, Director del Club Diario de Mallorca.
La veritat es que era un dia ple d’esdeveniments a Palma, tots ells mes ben publicitats que el nostre i possiblement qualcun mes interesant, aquests va ser el motiu de que vingués poca gent. Antes de començar, mentre fèiem temps, en Miquel Borràs me va dir, “ Mira, aquest pot ser el tema del teu proper article” i així ho he fet¡¡. No entraré en quines son les funcions del Director ni les qüestionaré , sols dir que en la meva opinió, es te que esforçar en omplir el màxim l’aforament de l’Auditori, fent un seguiment dels actes que tenen lloc el mateix dia i a la mateixa hora a Palma, especialment per que els participants a la taula rodona no se sentin defraudats per la poca afluència de públic, (No va ser el meu cas) i si no es convenient fer ho en aquesta data, se canvia i ja esta. Personalment hem vaig divertir molt, va ser molt interesant, especialment perquè una part del poc públic assistent es va involucrar en el col·loqui donant les seves interesants opinions sobre el tema. Gràcies per les seves aportacions.
Després de la presentació del Director, vaig obrir el torn de paraules comentant que en la meva opinió hi havia molta diferencia en la forma de vestir de la classe política d’un temps enrere fins ara, antes, la gran majoria vestien amb americana i corbata, fossin de dretes o d’esquerres, era la imatge institucional que volien donar ( A mi mai se m’hagués passat pel cap anar a fer feina sense americana i corbata, i no era polític), avui encara ni ha, la majoria del PP que l’utilitzen, sinònim de serietat, confiança, respecte a les institucions i als ciutadans. Cal recordar un Batle d’un poble de la península que va rebre una audiència en camisa per defora els calçons i texans, els que el visitaren anaven amb americana i corbata i un d’ells amb uniforme, una comunicació no verbal que al meu entendre es importantíssima en un càrrec públic. A mi no me va agradar que en Pablo Iglesias es presentes davant SM El Rei en pantalons texans, originàriament dissenyats pels “vaqueros” del vell oest americà i també perquè eren roba de feina barata i resistent. Avui en dia en formen part d’una moda informal o “casual” com en diuen ara, però mai per anar a entrevistar-se amb SM el Rei, com tampoc es correcte que Alberto Garzón es referís a SM el Rei com a “ciudadano Borbón”. Aquestes noves formes i nova imatge dels polítics no me sembla la mes correcta.
Margarita Aguiló va continuar amb un discurs molt tècnic sobre la imatge corporal i de comunicació amb una gran dosis de teoria, no li falta raó, els polítics i les persones que es tenen que expressar en públic tindrien que tenir en conte la posta en escena, mesurar els gests, el to de veu apropiat per cada ocasió, la seva imatge en general. No es la primera vegada que ho coment, lo pitjor es parlar davant un peu de micròfon amb els papers del discurs a les mans, que no saps que en tens que fer, si posar-les a la butxaca o no, no pots recolzar els papers i tot això dona inseguretat. Un faristol es la solució, protegeix al qui parla, es recomanable la seva utilització. Els darrers temps s’ha posat de moda fer mítings amb el que te l’ús de la paraula dret, tot sol, amb tot el públic al seu costat. Aquí si que es fa necessari un bon assaig per donar confiança, saber transmetre el missatge i no fer el ridícul. No tinc clar si la majoria dels polítics creuen amb les tècniques per millorar la imatge, ni si pensen que el protocol serveix per qualque cosa, ni si saben lo que es.
Ivan Sevillano va respondre a na Marga i a mi d’una manera correctíssima, amb molta educació, esgrimint els seus motius per donar la imatge que volen, a la pregunta de perquè per Corpus no posaven el domàs a la balconada ni obrien les portes de l’Ajuntament (finalment si que endomassaren la balconada, una decisió encertada encara que fos al darrer moment) i si que hi posen la bandera de l’arc iris entre d’altres, segons l’ocasió, va comentar que el Corpus no representa a la majoria de ciutadans i que podria ser un bon motiu per anar canviant les tradicions. En referencia a com van vestits per assistir al Parlament de les Illes Balears, la seva opinió va ser que els seus votants volen aquesta imatge, que si la canviessin no els votarien i que en el Parlament,( on en la meva opinió hi esta representada tota la ciutadania), Podemos considera que sols representen als seus votants i que la única que’ls representa a tots es la Presidenta Xelo Huertas.
Va dir moltes mes coses en que personalment no hi estic d’acord, però ho va fer amb arguments, els seus, que en mi me feren pensar si en temes concrets tenien part de raó. Utilitzen el protocol a mesura que els hi convé, perquè en la seva opinió va dues passes enrere de les noves formes. No es així, el protocol no està per “encorsetar” res, ben al contrari, esta per fer les coses mes senzilles, amb correcció, aplicant les normes escrites i no escrites , cercant un terme mig i la comoditat de tots els participants a un esdeveniment. Organització integral dels actes, adaptar-los a les noves idees i formes i que tots, des del mes conservador fins el mes progressista se sentin còmodes.
Vaig sortir satisfet de la taula rodona, de debatre opinions amb na Margarita i en Ivan. Hagués estat millor una major participació de públic per gaudir d’aquest tema tan interesant, però així i tot va valer la pena. Per cert, me va agradar el talant de Ivan Sevillano. Ojalà tots els de Podemos fossin com ell.
La dita d’avui: Els savis rares vegades parlen, els que parlen molt, rares vegades son savis.
Lyn Yutang.
