A sis mesos vista, dia 26 de maig de 2019, se celebraran ses pròximes eleccions autonòmiques i locals. Fins fa poc, sabíem que es Partit Popular tenia president, Biel Company; però ja mos estàvem demanant si era es líder des partit. Fins ara poques coses sabíem d'ell: quasi nul·les ses seves intervencions en es Parlament, deixant-ho tot en mans de sa portaveu Marga Prohens, mínima sa presència des president en es medis de comunicació... Suposam que tot això era una estratègia des seus assessors o consellers àulics.
Ja que per lo que pareix té afició per ses carreres de cavalls an es trot, podem fer un símil d'un hipòdrom. Abans de ses carreres, es cavalls són passejats i exposats en es paddock, perquè no només ets entesos, també ets aficionats en general puguin observar sa presència d'un possible cavall guanyador. Tots ets altres cavalls ja duen temps passejant. Sa futura presidència de ses Illes Balears no deixa d'esser una carrera amb altres competidors. Per això s'ha de conseguir es Gran Premi.
Visitant es paddock, és es moment de veure quins altres cavalls no estan en es seu millor moment físic i quins altres sí. Uns quants de cavalls que han de competir mai estaran tan baixos de forma perquè se'ls pugui superar.
En es PSIB-PSOE, sa candidata nomenada a dit pes gran mentider Secretari General des PSOE i President des Govern, Pedro Sánchez, de cada vegada més desnortada, sí que ha de girar cap a sa socialdemocràcia o cap a l'esquerra catalanista perquè MES i PODEM no se mengin part des seu electorat esquerrà i sobiranista.
MÉS, decididament, a ses darreres primàries posant messions pes seu costat més independentista i pro països catalans, assetjat pes seus problemes de transparència, casos no resolts de corrupció i canvis de consellers, i ara sortint-li grans en es darreres que és on més fan mal, sa falsificació de títols de certificat de català ha estat per ells un cop no esperat, obligant a tenir títol fins a un peó de qualsevol feina, amb tot respecte. Però pes seus això no és vàlid, i ja fa temps que han perdut sa superioritat moral de sa qual tant presumien.
PODEM, una gàbia de grins. Ganivetades per s'esquena per conseguir es poder, es seu secretari general en dubte i acusat de pràctiques deslleials que van completament contra es seu ideari polític... Queda clar en aquest partit que “es que no córr, vola” i que una cosa és predicar i s'altra donar blat. Tenguent problemes per trobar candidats per entrar a ses seves llistes.
Per si tot això no fos bastant perquè es Partit Popular s'aprofiti de tal situació, pot esgrimir que ets anomenats “acords pes canvi”, es pacte que governa sa Comunitat, no ha complit cap compromís electoral, basant es seu ideari a anar contra lo que faci olor d'Espanya, contra es turisme, però més catalanitat, cap acord social, només política de saló que tant han après en aquests anys. Entre ells no se soporten, lo únic que els uneix és s'amor per ses cadires.
Es Partit Popular pareix que a la fi ha tret a passejar es seu cavall. Ses seves intervencions en es Parlament i es seus enfrontaments dialèctics de cada vegada més freqüents pareix que se deuen a factors externs que a una decisió des partit.
Esperonats amb un puixant PI, amb so millor orador des Parlament, o en un consolidat CIUTADANS, des que se pot esperar inclús un sorpasso, i un ACTUA-VOX, que poc a poc cada pic amb més seguidors i possibles votants.
Es Partit Popular no podia estar ni un dia més amb so seu candidat tancat a una gàbia en es carrer Palau Reial amb sa finalitat que en sortir mossegàs sense mirar prim. Es Parlament és sa forma més adequada perquè a ses seves sessions plenàries deixi constància de sa seva presència. No se pot entendre com es cap de s'oposició no fos es portaveu i president des grup parlamentari i surti a rebatre totes ses iniciatives des Govern quan siguin incompatibles amb s'ideari des seu partit.
O això, o un altre pic “tot pes poble però sense es poble”, com varen usar es jacobins a sa revolució francesa.
