No és cap secret que hi ha un projecte d'instal·lació d'una xarxa de gas natural per a Menorca. Es tracta d'un projecte antic, paralitzat durant un temps, però que s'ha posat en marxa últimament. Des de fa aproximadament un any i mig, el degoteig de notícies sobre l'anomenada gasificació de l'illa i els seus beneficis és constant, però, en la meva opinió, el que estem vivint és un procés de desinformació dirigit a la captació de clients potencials, sense explicar, ni de prop, el que s'amaga darrere del gas natural.
El principal motiu que es dóna per a la implantació del gas a la nostra illa és mediambiental: el gas natural contamina menys que els derivats del petroli i, per tant, hem d'utilitzar-lo. D'acord, és cert que contamina menys que el petroli, però segueix essent una energia fòssil (és a dir, no renovable), i continua contaminant. A més, tal i com es vol implantar, només serviria per escalfar aigua, cuines i calefacció, amb la qual cosa l'estalvi d'emissions de CO2 a l'atmosfera no arribaria ni al 2% (1). Menorca, que incompleix tots els tractats internacionals en la matèria, i on el consum d'energies renovables no sobrepassa el 5% del total, necessita moltíssim més que això. Perquè hi hagués una reducció dràstica en les emissions de gasos, un bon sistema seria que la central tèrmica del port de Maó passés a funcionar amb gas, però l'empresa que la gestiona és competidora de l'adjudicatària de la gasificació, així que això, ara per ara, sembla difícil.
Però els problemes mediambientals (i d'altres tipus) del gas natural no acaben aquí, doncs fins que l'energia arriba a les notres vivendes ha de fer tot un recorregut que es pot dividir en tres etapes: extracció, transport, emmagatzematge, trans distribució i, finalment, consum humà. Anem a analitzar-les una per una:
L'extracció.
L'extracció del gas natural es fa per perforació, igual que el petroli. El problema és que des de fa uns anys la majoria d'extraccions es realitzen mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica, més coneguda pel seu nom en anglès: fracking. Sí, ja saben, aquella tècnica contra la que hem lluitat tant la ciutadania com les institucions perquè no es realitzés a prop de les nostres costes a causa deles enormes perjudicis mediambientals que podria provocar. Doncs bé, des de 2005, es calcula que el fracking ha permès incrementar la producció de gas natural en un 35% (2), un increment que ha fet augmentar l'oferta i les reserves, unes reserves que han de vendre, per exemple als menorquins i les menorquines. Estaria bé, doncs, que els potencials futurs clients, conscienciats en contra del fracking, sabessin que molt probablement el gas natural que d'aquí a uns anys podria arribar a les seves cases hagi estat extret amb aquesta tècnica. Si tenim en compte, a més, que el 2013 més de la meitat del gas natural que importava Espanya el comprava a Argèlia, país on el fracking és una tècnica molt extesa, la qual cosa ha causat nombroses protestes per part de la societat civil, amb la conseqüent repressió per part de les autoritats i que en el seu dia va ser denunciada per l'ONG Amnistia Internacional (3), crec que tenim elements de sobra per, com a mínim, sospitar dels suposats beneficis d'aquesta font d'energia.
(1) Font: https://www.gobmenorca.com/el-gas-primer-a-les-centrals-termiques
(2) Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Fracturaci%C3%B3n_hidr%C3%A1ulica
(3) Font: https://www.amnesty.org/es/countries/middle-east-and-north-africa/algeria/report-algeria/
Historiador i Professor de Secundària
