Tots tenim, d’una forma o de l’altre, un arbre a les nostres vides, jo en tinc varis que representen situacions curioses als llarg dels anys. Per centrar el tema hem de saber que el primer arbre simbòlic que apareix en totes les religions, és l’arbre de la vida, per trobar la primera referència tenim que remuntar-nos al poema de l’heroi Gilgamesh, redactat fa més de 5000 anys.
L’arbre de la vida és un símbol per a explicar la unitat de tota la vida i està present en moltes tradicions a diferència de l’arbre genealògic que es la representació gràfica de l’evolució dels nostres avantpassats.
Els arbres que per mi tenen un significat al llarg dels anys, son varis, uns més seriosos que altres, però tots amb la seva dosis d’importància.
El primer record que tinc d’un arbre, és a la meva minyonia a una Masia que es deia El Corral d’en Milà, ubicada a la carretera que va des de Vilanova i la Geltrú fins al Pantà de Foix, que la meva família anava a passar-hi els estius, hi havia una pomera que feia uns fruits boníssims, però tenia un inconvenient, per agafar furtivament les pomes tenies que pujar a la vorera d’un canalet d’un metro i mig d’amplària i dos de fondària que baixava ple d’aigua, i un dia quan
intentava collir aquest fruit, vaig caure al canalet, menys mal que un cosí meu i la meva germana amb varen treure, això sí, amb un ensurt de mort, segons la religió Abrahàmica, Adan i Eva varen ser el primer homo i la primera dona que varen viure a la Terra, creats per Déu, no entraré amb la seva creació, però vivien en el fèrtil Jardí de l’Edèn, en el que Déu els hi va imposar una sola regla, no menjar de la fruita prohibida, no ho varen complir i varen menjar una poma, i així comença la història d’aquesta fruita, per ells, la pèrdua de la innocència i per mi, la caiguda al canalet.
Ja més gran, als anys 60, en l'època de músic,varem anar a tocar a una Discoteca de la Costa Brava, situada a un descampat que sols i havia
l’aparcament i uns quants pins, (arbres), era l’època de lligar estrangeres, que estaven molt més emancipades amb una cultura molt més lliberal que la nostra, reprimida per la dictadura d’en Franco. Un dels components del grup de música va triomfar aquell vespre amb una jove estrangera i duits per l’entusiasme, varen anar a cercar un pi dels que hi havia al voltant i deixar anar la testosterona i la fortor dels 18 anys, però amb tanta mala sort que davall el pi hi havia una merda de ca que no varen veure i que quan l’al·lota se va allargar tota disposada i va posar l’esquena damunt, ja vos podeu imaginar l’espectacle, en un moment tot se'n va anar a “norris” i el meu col·lega no la va ha tornar a veure mai més.
Les figueres també tenen un component romàntic i especial, que fa que mitjançant aquest arbre es creïn fantasies que ni se les espera ni vindran mai, es un recurs per reblanir o confirmar diferents situacions d’amistat. Tinc un amic que diu que quan vol menjat figues, es posa davall una figuera, li pega una potada i menja totes les que cauen, Vos ho creieu?
El darrer arbre interessant per mi es un nesprer, a la meva mare li encantaven i en menjava en molta freqüència. A ca meva ni ha un situat en un lloc estratègic que serveix, en situacions puntuals, per pal·liar el malestar d’un àpat que no ha caigut bé i no queda més que una bona expulsió de continguts estomacals, quan passa això la fruita creix més grossa i més bona. L’amic que el va necessitar, sempre que ve a ca nostra vol estar devora el nesprer, per si és el cas, encara que la vegada que va sofrir aquest denou,va ser per menjar uns “callos” fets per un altre amic. Mira per on!!!!
