Dins el nou paradigma econòmic i social que ens ha tocat a viure , el que està cada cop més clar és que sense salut no hi ha economia, no són temes contraposats , ni que tenguin un relació ambigua, sinó que estan profundament lligats, tant, que sense e primer, la salut, l'economia no funciona.
Davant aquesta premissa acceptada per la gran majoria, fins i tot els negacionistes com Trump que gràcies a Deu s’han pegat de morros amb la dura realitat, la dicotomia entre una i l’altre que certs defensen és totalment errònia.
La nova situació ha estat dura i nova, la presa de decisions complexa i inesperada, per tant, les improvisacions, l’assaig error, ha estat comú i , fins cert moment, comprensible, però ara , en plena segon onada, tenint nombrosos exemples de cert èxit contra el desenvolupament i incidència de la pandèmia, de la malaltia, cal actuar amb millors criteris i de forma més activa.
Un exemple clar de la falta de valentia, inoperància o irrellevància davant Madrid del Govern Balear, ha estat el descontrol, per que control no ni ha hagut cap ni un, dels ports i aeroports de les illes Balears. No ha estat fins que el lobby hostaler ha pressionant, vegen que altres competidors si optaven pel control duaner i això donava, com a mínim, certa percepció de seguretat sanitària, que el senyor Iago Negueruela va anunciar el control en origen dels viatgers internacionals que visitaran les illes.
Una primera passa, tard, ja feia molts de mesos que Lina Pons ho reclamava des de la tribuna i el Pi i insistia, però benvinguda sigui, ara cal donar més passes.
Les illes Balears tenen una avantatge davant altres territoris, som illes, una obvietat, que cal recordar als dirigents polítics, per tant el control de les entrades i sortides, és , més o manco, senzill, si més no, molt les factible que a la resta de territoris continentals, per tant la segona fase, després d’un relatiu control de l'extensió del Covid 19 interior que recau en gran part en la responsabilitat dels illencs, és el control exhaustiu de tots els que entren a cada una de les illes, venguin d’on venguin.
No és pot demane proves a un escocès, per exemple, quan des d’Aragó la taxa de contagis és moltíssim més elevada i des d’allà no hi ha control, fins hi tot seria més lògic que si una illa presenta una situació epidemiològica més greu que un altre és demanàs que els illencs d’aquesta entrassin a l’altre amb una prova feta, transparència i control seran la màxima eina en la lluita per la reactivació econòmica.
Si volem tenir una pròxima tempirar en certes garanties de normalitat cal prendre aquestes mesures ja, no podem esperar ni un dia més i fer de les illes un lloc el més segur possible, per que sense salut no hi ha recuperació econòmica possible.
