Durant el període estival la majoria dels mortals prescindim del rellotge de polsera; alguns per no adonar-se de què les vacances passen molt aviat i altres, precisament per a no anar contrarellotge. Me refereixo als que encara utilitzen aquesta antigalla dins l’era tecnològica que vivim.
L’escriptor nord-americà Ray Bradbury afirmava: “No necessito un rellotge amb alarma. Les meves idees me desperten”. Aquesta és la clau: tenir una idea!!
El filòsof de les espatlles amples, Plató, fou el primer que sistematitzà aquest concepte a la seva famosa Teoria de les Idees, mitjançant el Mite de la caverna. I ja en el segle XX Matthew Lipman, filòsof i educador, ens proposa un nou mètode per aprendre a pensar des de la infància (Filosofia 3/18). Existeix un cert paral·lelisme entre ambdós pensadors. Des de petits a tots ens agrada que ens llegeixin un comte o que ens relatin històries per satisfer la nostra curiositat i potenciar la creativitat. I és a partir d’aquestes narracions que aprenem a diferenciar entre el món imaginari i el món real i, a formular-nos preguntes.
Si oblidam la capacitat creativa impedim el sorgiment de grans idees i Lipman proposa potenciar en cada etapa cronològica de l’ésser humà: pensar, pensar millor, pensar per si mateix i fer-ho des d’una perspectiva democràtica.
Per pensar es requereixen unes habilitats que s’agrupen en quatre àmbits:
Recerca i investigació.
Conceptualització.
Raonament.
Comunicació, formulació i traducció.
La metodologia emprada ens servirà pel creixement personal a qualsevol àrea del saber i en un futur laboral, per treballar en equip perquè s’haurà potenciat un diàleg cooperatiu i un pensament crític, creatiu i curós, que fomenta l’avaluació constant i desencadenarà en una COMUNITAT DE RECERCA.
