www.mallorcadiario.com

Quan els infants diuen prou! (Ara més que mai)

viernes 24 de abril de 2020, 09:58h
Sóc dels qui continuen pensant i vivint allò que el llibre és un dels millors amics, sobre tot durant el temps de vacances i, ara més que mai, durant aquest estat
estrany d’alarma.
Tal vegada i pel tòpic de la “deformació professional”, fa anys vaig fruir amb la lectura del llibre de la mestria del pedagog Tonucci i que porta per títol el del encapçalament. No tan sols per ser un text més, sinó per tractar d’una sèrie d’experiències viscudes per infants de diferents indrets d’Itàlia (ara tan castigada com el nostre país per la pandèmia). Dic experiència, perquè els infants i també els adolescents desitgen expressar-se i, per poder-ho fer, cal que els adults no només els escoltin, sinó també que en sàpiguen! (d’aquí que no és d’estranyar, doncs, la ratificació del III Protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nin pel que fa a un procediment de comunicacions que, per altra part, podria fer actuar el Comitè en superar aquest estat de confinament). Així de senzill i, alhora, complex.
Especialment, d’aquells nins i nines que parlen poc i potser s’expressin amb dificultat, n’hem de tenir més cura perquè, sense cap dubte, tenen coses a dir i necessiten d’adults que estiguin disposats a defensar de bon de veres les seves posicions i observacions.
Una vegada superat i aixecat aquest estat d’alarma sanitari, social i econòmic que afecta tants de menors (infants i adolescents) i de tantes maneres, tal vegada siguem espectadors d’expressions amb força contingut, adreçades a mestres i professorat, a mares i pares, a jutges, fiscals i advocats, a metgesses i infermers ... i, esper i desig que, amb molta força i veu alta a polítics i les seves polítiques que semblen oblidar-los, que portin -si més no- a una reflexió com aquesta extreta del llibre esmentat: “Volem d’aquesta ciutat el permís per a sortir de casa nostra” o “Proposem el nom d’un nin o una nina pera un carrer o una plaça”; perquè, senzillament, demostren que s’ho mereixen.
I jo me deman, què podríem fer si escoltéssim de bon de veres els infants? Ara més que mai, és pel seu futur benestar.
Alonso Medinas Prats, expert en Dret del Menor.
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

Noticias relacionadas


Compartir en Meneame

+

0 comentarios