Recentment diversos mitjans s’han fet ressò de les darreres dades aportades per l'INE (l’Institut Nacional d’Estadística) segons les quals la indústria balear al llarg del curs passat va perdre un 8.7% de negoci. Només és una dada més. Si feim memòria, recordarem diversos casos que ajuden a posar cara i ulls a les estadístiques: Yanko (2006) El Caserío (2008) o Coca-Cola (2014) són destacades empreses que a casa nostra han abaixat la persiana en els darrers anys, deixant a centenars de treballadors al carrer. I és que, en 15 anys, la indústria insular ha perdut dos terços dels empleats: de 75.000 l’any 2000 a poc més de 25.000 treballadors avui en dia! Queda ja llunyà el 2009, quan qui era President en aquell moment, Francesc Antich (PSOE), de la mà del PSM, va prometre l’impuls d’un Pla de Reindustrialització. Algú sap com s’han materialitzat aquesta promesa? Algú ha sentit a Bauzà xerrar-ne? Algú ha sentit a la gent del PP, PSOE, PODEM, MÉS, Esquerra o EU fer-ne alguna referència?
Sigui com sigui els costos d’insularitat, la inacció política, la falta de crèdit bancari i la deslocalització han fet estralls en el teixit productiu balear, i mentre aquest llangueix, la societat balear es mostra indiferent, abstreta pensant en els calerons que ens portarà la pròxima temporada turística.
Sabíeu que la desocupació segueix colpejant menys a les comunitats autònomes amb més pes del sector secundari?
Potser és hora de començar a pensar que el turisme de sol i platja està molt bé, però que hem de tenir l’altura política –com a societat- per reinvertir els beneficis que per ara ens aporta aquest model en diversificar la nostra economia, o com a mínim, a protegir i la resta de sectors productius que resten vius. Potser així, si el turisme un dia falla, tindrem alternatives que vagin més enllà de l’emigració forçosa i l’atur.
