"Ciutadania ès es patriotisme convertit en voluntat d'obrar, en esforç dinàmic. Mirar com a propi es bé de tots, aceptar com a pròpia s'ofensa aliena. Sa voluntat colectiva té més força que tots es poders." (De s'Ideari Maurista)
Per xerrar de sa conciència ciutadana, convé recordar es nom d'un mallorquí ilustre: En Maura. Nascut dins una família numerosa, es seu esperit de superació el va dur a esser un homo imprescindible dins sa política espanyola durant es reinat de n'Alfonso XIII, i a esser per tres pics, en es moments més difícils, President des Govern. En Maura tendria que esser més recordat entre noltros, perquè precisament va fomentar com ningú aquest concepte duit en es primer lloc de sa sociedat actual: Sa conciència ciutadana. Aquesta actitut vigilant que a més de encarnar una conducta individual dets homos de bé, mos impulsa cap a sa resposta colectiva dins situacions d'amenaces específiques. En Maura va dedicar moltes energies a fomentar sa ciutadania responsable, s'educació des ciutadans dins s'exercici des seus deures, drets i llibertats, com a condició esencial per sa sana regeneració des poder.
En consonància amb aquests postulats des d’ACTUA BALEARES mos proposam aproximar a totes ses persones atretes pes mencionats principis per formar un partit vigorós i conscient, dispost a sa defensa activa des nostros drets i llibertats ciutadanes com a conseqüència d'una convivència armònica i fecunda. Amb aquest caràcter humanístic i dialogant, tota persona interesada trobarà es fonaments per s'increment de sa conciència cívica; i així crear un nou clima de pluralisme en relació a sa llengo, historia i cultura balear, allunyat de sa crispació catalanista.
Dins ets Estatuts d'Autonomia de ses comunitats amb dues llengos, se reconeix sa co-oficialidat de ses llengos regionals juntament amb sa llengo comú espanyola; com ès es cas de s'Estatut d'Autonomia de sa Comunitat Valenciana que reconeix com a llengo cooficial es valencià, quand, segons ets "uniformisadors" defensors s'unidat lingüística des català tendría que anomenar-se "català". Idò, per què s'ha denominat oficialment an es mallorquí, menorquí, eivissenc, com “català”?
Després d'anys de mobilisació ciutadana, des de sa societat civil independent, una important majoria és conscient que “s'unitat de sa llengua catalana” i sa seva cooficialitat han estat ses causes perque es mallorquí, menorquí, i eivissenc estiguin sent substituïts pes català. Hem de baratar-ho des de ses institucions.
