Finals de juny. Arriba l’hora de la fi del curs escolar, de les notes finals, de les valoracions, dels acomiadats, que afecten a tota la comunitat educativa, alumnes, famílies i professors.
Després d’una sèrie d’anys marcats per la conflictivitat, marcats per l’ús de l’educació com a arma política, marcats per l’atac constant a la llengua, creant un problema on no hi era pel govern Bauzá, és pot afirmar, que el curs s’ha desenvolupat amb una relativa normalitat.
De totes maneres els polítics, que marquen l’agenda educativa, han tret un suspens per la seva tasca. L’anisada unitat, consens, en matèria educativa pareix que està, ara per ara, ha anys llum. Molts s’omplen la boca d’aquest pacte educatiu, essencial pel futur, però a l’hora de pactar, transigir, oblidar línees vermelles, escoltar a tots, arriben els retrets i les desconfiances. Com podem fer una educació de qualitat si des de Madrid ens envien uns missatges i des de la consellaria d’educació uns altres?. Com poden fer una educació de qualitat si la improvisació és la pràctica dominant en el món legislatiu educatiu?. Com podem fer una bona educació si ni els mestres o professors tenim clar quin model aplicam ja que cada dos per tres canvia?.
No és pot fer, no podem fer una bona educació fins que el pacte educatiu sigui una realitat, fins que es doni estabilitat al model educatiu triat, segur que trobarem errors, segur que no ens agradarà al cent per cent, que segons la nostra ideologia, pensament o ideari trobarem que certs punts són més o manco encertats, però d’això es tracte, d’arribar a un ampli consens, avalat per experts educatius i, sobretot, que tengui un llarg recorregut, suficient per veure la seva bondat o per introduir els canvis necessaris per tenir l’anisada educació de qualitat que tots volem.
S’acaba el curs escolar, les festes de fi de curs, les graduacions, les celebracions omplen els patis de les escoles illenques, a cops pens que donam més importància a aquestes activitats que no al procés educatiu que es desenvolupa al llarg de l’any, festes necessàries i profitoses, però que ens han de deixar veure l’objectiu de tot plegat, que els alumnes acabin el seu procés educatiu amb competències adequades per enfrontar-se al món laboral, a la societat actual.
Ara es parlarà de les vacances, si són massa llargues, si s’han de escalonar al llarg de l’any, etcètera; sols una reflexió, som una comunitat a un clima mediterrani, en el bo i el dolent del nostre clima, el mes d’agost o juliol amb aules a mes de 30 graus no se com és pot desenvolupar una activitat educativa correcta, o ens plantegem acondicionar massivament escoles i aules, o descartam ampliar dies lectius els mesos de màxima insolació.
Cal ja un pacte educatiu, cal deixar-nos de misèries partidistes i redits a curt termini, cal mirar el futur, cal donar millor oportunitats als nostres escolars. Bon estiu a tots i totes i enhorabona als graduats.
