Quan arribaren, crec que va ser el futur batle Toni Noguera que va dir que allò seria com un pis d’estudiants ben avenguts. Jo crec que es pareix més bé en aquell còmic de «13, Rue del Percebe» que llegia jo d’infant. I ben aviat s’hi començaren a escolar les primeres goteres. Miquel Comes, líder de Som Palma (la marca blanca de Podemos a Cort), va dimitir perquè tenia por que un problema personal amb la UIB l’esquitàs a ell i el partit. I a dir ver, és una llàstima perquè era una de les persones més preparades que hi havia dins Podemos el Dr. Comes. I una de les que hauria tengut més recorregut dins la formació.
El va substituir Eva Frade, ara regidora de participació ciutadana i coordinació territorial, que no respectà el reglament de normalització lingüística de l’Ajuntament enviant missives en castellà a les associacions des del seu càrrec. D’això, evidentment, no en dirà res la nova campanya que està posant en marxa la cap de l’oposició, la Sra. Gari Durán, als afiliats del PP i a tots els ciutadans —i no Ciutadans—, però és una primera prova de la inexperiència d’aquest govern que ens comanda a Palma, que del tempo de les pràctiques ja n’ha consumit una quarta part.
El nostre col·lega Agustín Buades va fer anar l’aigua cap al seu molí en fer-los celebrar el Dia de les Famílies. Essent completament respectuosos amb la proposta del company de «Mallorcadiario», val a dir que el Dia de les Famílies, tot i el plural, no les preveia totes sinó que era representativa només de tota casta de famílies heterosexuals. Per mi —que som liberal fins al moll de l’os— la família avui dia representa qualque cosa més que això. I és evident que el Tripartit, que tanta pompa donen a les lletres LGTBI, no hi podien estar d’acord de cap de les maneres. S’erraren. Probablement també haurien d’haver anat alerta tant C’s com El Pi abans de les autonòmiques a pactar amb el Fòrum de la Família de les Illes perquè llur liberalisme per ventura fa de mal lligar amb segons quines postures, però això ja són figues d’un altre paner...
El Sr. Molina de Podemos, tan diferent del Dr. Comes que esmentava més amunt, va ser un dels qui va entrar al despatx del Conseller d’Educació en temps del PP. Evidentment, no puc estar més d’acord amb la ignomínia d’aquells temps impopulars, però no compartesc gens ni mica les maneres d’un assalt en tota regla. El Dr. Comes va dimitir per no danyar la imatge de la seva formació, i el Sr. Molina probablement se n’hauria d’haver anat per fets molt més greus; però no només va fer això sinó que va dar ales a l’ocupació de la plaça Fleming molt coherentment si tenim en compte que ell, abans que regidor, va ser un dels ocupes del gabinet del Conseller!
Això era un motiu pel qual el líder de C’s, el Sr. Bauzá, hauria pogut demanar la dimissió de Molina, i no sol·licitar-la per Joan Ferrer, regidor de mobilitat pel PSOE, que pretén tancar fort i no et moguis el passatge Antoni Maura al trànsit. Fets com aquests, demanar la dimissió per un doi, són els que fan perdre sentit a l’exigència de dimissions. Ferrer s’aixecà un dia i pensà que convenia tancar el centre. D’opinions n’hi ha per a tots els gustos: els veïns de la Seu que no ho volen, el president de la Federació d’Associacions de Veïns, Joan Forteza, que troba que s’hauria de convertir en zona de vianants tot el centre, etc. Jo mateix pens que el centre a la llarga l’haurien d’acabar cloent i que, de moment, hi haurien de circular més busos de la Línia 2 (que recorre el barri vell), taxis, calesses —res d’enviar-les a l’Escullera per matar-les per inanició!—, més bícing, més patinets elèctric d’autobalanceig (Segways) i sobretot més anar en el cavall de sant Francesc, o sia, a peu. Ara bé, entre una cosa i l’altra, hi ha d’haver un terme mig perquè ja s’han aixecat diverses veus contra el tancament del carrer Conqueridor i el passeig Antoni Maura. Ho fan perquè volen reduir un carril per banda al Marítim —vaja animalada!— i hi desconnectaran així l’artèria d’Antoni Maura, però ni hi ha freqüències de la L2 a bastament (passa un bus cada 15 o 30 min) ni Palma està preparada encara per prescindir definitivament dels automòbils al casc antic.
En definitiva, deix aquí també el meu granet d’arena del balanç del primer any del Tripartit a Cort i el diagnòstic que en trec és el d’un govern inexpert que vol aprendre a marxes forçades els passos a mesura que balla; però les trepitjades que arria, les pega damunt el poble.
