Mamá, el món és realista? Aquesta pregunta que m’he trobat aquest diumenge a casa, aparentment innocent, té el do de l’oportunitat. En les darreres setmanes, i davant la situació tecnològica en què ens trobam, ha sorgit amb força el debat sobre la intel·ligència artificial. Estam preparats? S’han de posar límits? Suposarà la destrucció de l’espècie humana? En quina mesura canviarà el món? La podrem dominar o ens dominarà? Sabrem destriar el que ha estat produït per l’home del que s’ha creat mitjançant IA? Tendrà el mateix valor?
Com en tots els debats, sempre hi trobam partidaris i detractors, i la resposta a les preguntes anteriors es molt subjectiva. Anem a plantejar un cas concret: Per a fer un treball de l’escola o institut, un alumne podrà emprar un sistema d’IA i enllestir la seva presentació, sense tenir-ne ni idea de la matèria que està presentant. Davant aquest fet, n’hi haurà que ens diran que no té sentit realitzar esforços en allò que pot ser resolt per les màquines i que per tant ja n’està bé. Altres, en canvi, ens diran que quan tot estigui fet per màquines el que tendrem serà un empobriment mental i cultural de la societat formidable. Sempre em deman quina conversa es pot tenir amb una persona que ho desconeix quasi tot però està satisfeta amb ella mateixa perquè sap on cercar-ho.
La IA té molt de sentit quan es pot emprar per a realitzar càlculs, observacions i deduccions que a les persones, per la nostra pròpia configuració, ens podria dur una quantitat ingent de temps resoldre, i també, ens poden donar un punt interessant de comoditat en molts àmbits, no obstant, en l’àmbit de la creació artística, de la intel·lectualitat i de l’espiritualitat, el que passarà és que tot es desvirtuarà. A les creacions les faltarà l’ànima, el sentiment, la intenció, la passió.
La implantació de la IA és una realitat que serà de difícil domini. Ens haurem d’acostumar a qüestionar sistemàticament tot el que puguin veure els nostres ulls que hagi estat produït: una imatge de la nostra parella sent infidel, un vídeo amb un polític dient un despropòsit... Perquè la realitat del món està deixant de ser real, però nosaltres seguim existint, seguim sent de carn i ossos, amb sentiments.
L’espècie humana canviarà com no ens podem fer una idea. Sense dubte és el gran repte social que ens hem trobat mai. La bretxa digital de la qual tant es parla avui en dia pensant en les persones majors i les seves relacions amb els bancs i l’administració, serà una anècdota.
