El passat divendres dia 30 de Juny es va celebrar a la Plaça Alexandre Ballester de sa Pobla una concentració d’amics de l’escriptor pobler.
En una horabaixa agradablement fresca per ser finals de juny, en un marc que convida a la reflexió, a les converses intimes, és va realitzar un acte emotiu i molt proper , on amics de l’enyorat Alexandre varen poder llegir unes paraules de la seva plural i extensa obra.
Un acte organitzat per amics i pels amics de l’escriptor poble, i vull destacar aquest fet, per que li dóna aquest caràcter tant emotiu, no hi havia escenaris, no hi havia megafonia, no hi va haver desplegaments institucionals, sols paraules que demostren que l’obra de Alexandre està vigent i que segueix i seguirà molts d’anys entre nosaltres.
Alexandre Ballester Moragues va néixer a Gavà, Catalunya, l’any 1933, de pare pobler i mare catalana, del Perelló ( Tarragona), als 3 anys la seva família va tornar a sa Pobla, lloc que mai abandonaria i que va ser senyera de la seva identitat. Tal volta l’atzar, o la fortuna, amb el seu natalici ja donaven per fet un dels seus grans amor, la llengua catalana, que sempre va defensar i enriquir, fins i tot, en moments difícils com en el franquisme.
Crec sincerament que la llengua i la terra, la seva terra, eren els dos eixos que varen formar el tarannà de n’Alexandre Ballester. Des de sa Pobla, des del seu petit despatx, va poder fer una obra universal, una obra, en molts de moments, a l’avantguarda de la literatura catalana, i mai, mai , sense renunciar al seu poble, a la seva família, als seus amics.
Autor polifacètic, ens ha deixat assaig, novel·les, articles periodístics, estampes històriques, i sobretot, teatre. Dramaturg de vocació, és a l’escenari on podem conèixer millor aquest homo que estimava i dinamitzava sa Pobla.
Ara, en una societat cada cop més despersonalitzada, són molts el pobles i ciutats d’aquesta Mallorca post-turística que perden la seva personalitat. El pintor i amic Vicenç Ochoa és queixava el passat divendres del que era el centre de la seva volguda Ciutat d’Alcúdia, a Pollença la Plaça Major muda de pell en l’arribada de la temporada turística, cada cop ens pareixem més a un gran espai lúdic sense personalitat pròpia. Podem trobar el mateix a qualsevol lloc de les illes, els passejos a vora mar pareixen calcats, tant siguin del nord o sud.
Persones, o personatges, com Alexandre Ballester, donaven personalitat pròpia al seu poble, al seu municipi, reinventant festes, o congriant esdeveniments nous. Aquestes persones varen crear part de la nostra identitat, i puc afirmar, que el sentiment que tenim avui en dia de pertanyé a un lloc determinat no seria el mateix sense ells.
Ara pereix que ja no ni ha de gent capaç de fer això, o tal volta sí, vull esser positiu, optimista, per que no?. Tal volta gent com na Margalida Socies i els seus companys, capaços d’organitzar un acte com el del passat divendres, podran seguir donant un tarannà propi a els nostres pobles. Enhorabona, gràcies i endavant.
