L’amic Sebastià Salas em comentava si no feia ràbia veure na Margalida Prohens del PP embolicant-se amb la bandera de l’arc de Sant Martí el dia de la aprovació de la Llei LGTBI. Ell i jo sabíem perfectament que aquell gest tenia tanta importància per ella i el seu partit com un paper de fumar, però bé allà era ella amatent i somrient disposada a fer-se la foto com a bona política que és.
Fa més poc temps vérem el PP i C’s —i el PSOE— donant suport a la resta de l’arc parlamentari per un canvi de la llei de finançament autonòmic. Aquell dia vaig estar a punt de piular en un tuit que poc en podíem esperar si rere la imatge hi havia aquestes formacions atès les experiències pretèrites i presents que no fa falta explicar aquí, però m’ho vaig estalviar pensant que si no haguessin sortit a la fotografia el tuit fàcil hauria consistit a reclamar que hi sortissin.
I amb tot això, entre finançament i Orgull, hem sabut la posició dels partits estatalistes de dretes en relació amb les prospeccions petrolíferes a les Illes. Els populars illencs aquí hi votaren en contra, però com que a Gènova han dit que on digueren blanc ara diguin negre petroli, Prohens diu que segurament s’erraren a l’hora de votar. I C’s, que aquí també hi estava en contra i a Madrid hi ha votat a favor, fan el mateix però ni tan sols es retracten. Deu ser per diferenciar-se de qualque manera dels conservadors. I el tercer en discòrdia, els socialistes se salven per ara perquè no governen, però el dia que tornin a la Moncloa tornaran a votar en contra dels nostres interessos si ho demana Ferraz sense pensar-s’ho dues vegades.
En aquesta tessitura, arribàvem a l’Orgull Gai. «Última Hora» anunciava que importants dirigents del PSOE, MÉS i Podemos eren a la manifestació de l’Orgull, però ignorava que El Pi hi va ser present amb la diputada Maria Antònia Sureda, el portaveu d’El Pi de Palma Toni Fuster i diversos membres del partit a Ciutat, i jo almanco no vaig veure-hi ningú ni del PP ni de Ciutadans. Crec poder assegurar, sense por, que no hi va anar cap dirigent llur —en Chema Ferrer nostro em va dir, i què n’ esperaves? Quan li comentava a Sureda, ella em deia que era una molt mala notícia i, efectivament, ho és. I en Sebastià Salas devia tenir raó quan imaginava que el col·lectiu LGTBI s’hauria de sentir indignat amb el sidecar PP-C’s per tal com frisaren a sortir a la foto de la Llei però a l’hora de la veritat han deixat ben clar que la defensa dels drets de la gent LGTBI i la igualtat amb els heterosexuals continua essent, malauradament, una feina dels partits de centre-esquerra.
