Dimecres passat presentàrem dins l’Ajuntament de Sa Pobla el número 105 de la històrica revista «Estudis Baleàrics» que, aquesta vegada, va dedicada a dos difunts escriptors mallorquins com són Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Alexandre Ballester. És impossible trobar gaires concomitàncies entre el malaguanyat poeta ciutadà i el dramaturg pobler perquè no en veig. Però tant se val. L’important és que el volum doble ha acabat vent la llum enguany després de quatre anys esperant mort de rialles estotjat dins els calaixos.
Aquest estiu, que se’n compleixen sis d’ençà que Ballester ens deixà, el consistori poble volia retre un homenatge a Ballester. A més d’autor teatral, va ser també cronista oficial de la vila. Avui dilluns, a les 21:30 del vespre, a la plaça que duu el seu nom Ibull Teatre i Escola Festa de la Ximbomba de Sa Pobla representaran la peça «Escenes per a una nit d’estiu», i jo mateix vaig aconsellar a l’Ajuntament pobler que presentàssim l’exemplar de la revista d’«Estudis Balèarics», que a Palma ja havíem presentat en conferència de premsa el passat mes de gener, dins La Sala mateix, allà on Ballester anava durant anys i panys a fer feina cada dia.
El projecte es va tirar endavant perquè en tot moment va comptar amb el suport d’Illenc (l’antic Institut d’Estudis Balèarics), ara magníficament dirigit per Xisco Rotger, i amb una sala ben plena de gent amb el batle pobler, Biel Ferragut, la consellera de Cultura Fanny Tur, l’esmentat Rotger, un servidor com a coordinador del volum i el doctor en Filologia Catalana Miquel Sbert com un dels estudiosos convidats a participar a l’estudi. Són setze articles dedicats a la figura d’Alexandre Ballester. Nou a la seva faceta com a autor teatral, quatre sobre la més popular dedicada al seu poble i la resta, sobre la seva dimensió humana i familiar.
Més enllà de l’efemèride que permet recordar autors com ell en un programa de festes, en un acte institucional, en una revista local o a la premsa, una vegada els convidats a la festa han escampat la boira del teatre d’escenificació que fou la Casa de la Vila, quedaran en forma de programa de mà els exemplars de la revista, aperduats en qualque biblioteca municipal o universitària perquè el dia de demà hom pugui consultar i aproximar-se a les figures d’aquests homenots que, ai las, per homenatges que els retem sempre quedaran massa oblidats. I és que debades ens esforçarem a intentar tornar-los amb favors tot el que varen voler fer per aquest poble nostre que també va ser el llur.
