Demà es complirà la 44ª edició de la marxa des Güell a Lluc a peu i aprofitant l’avinentesa refrescarem la memòria sobre aquest pelegrinatge que comença amb una anècdota sobre un sifó que va esclatar dins el bar d’en Tolo Güell i que no provocà cap desgràcia. Unes 30 persones pujaren a Lluc per donar gràcies a la Mare de Déu, l’any 1974. Ja foren 35.000 a 1980 i actualment es pot parlar d’una mitja de 15.000 que fan aquesta caminada d’uns 48 km cada primer dissabte del mes d’agost des de Palma passant per Marratxí, Santa Maria, Consell, Binissalem, Lloseta, Biniamar, Selva i Caimari; fins arribar al monestir de Lluc a la Serra de Tramuntana.
El santuari marià fou construït al segle XIII dins el municipi d’Escorca. Amb el pas del temps s’ampliaren instal·lacions de l’edifici principal i es crearen nous recintes: Hostatgeria, Museu, Jardí Botànic, farmàcia, restaurants...per que avui podem gaudir d’aquest lloc ple de bellesa i espiritualitat no només els residents, si no també els pelegrins i els visitants.
Lluc també es coneix per l’entitat musical més antiga de Mallorca. L’any 1531 es crear una escola d’infants i un grup coral (Escolania) de nins petits que anomenaren Blauets -color de la sotana que vestien- La seva comesa era la de servir a la missa i amb els seus càntics lloar a la Mare de Déu. Antigament només permetia l’estança a nins en règim intern. Des de 2006 devers 40 nins i nines estudien en aquesta escola pionera en l’ensenyament en català, fins al primer cicle de Secundària amb el règim elegit.
L’ il·lustre Mn. Llorenç Riber fou un d’aquells al·lots blaus i escolà de l’Escolania de Lluc. A La minyonia d’un infant orat descriu la seva veu de tenor “ ronca, encara de la son, i feble com la d’un aucell maldespert...” L’escriptor va néixer a Campanet dia 14 de setembre de 1881 i va ser el primogènit de nou fills. El més petit, en Jaume, nascut a 1904, fou funcionari de la Cambra de Comerç de Barcelona i batlle de Sant Vicenç de Montalt, Maresme. Segons la meva mare és l’autor d’aquestes gloses no prou conegudes dins la cultura popular sobre “Míner”, possessió del Puig Tomir, on els meus padrins varen viure com a amos devers quaranta anys:
“ 25 de juliol de Míner varen partir/ de sa part del dematí abans de sortir el sol./ Passaren per El Pujol per assistència tenir./ A Pollença donar-li, la salut si Déu ho vol.
Ja és mort en Toni de Míner/ mort és i cura no té./ Ja s’ha mort aquell roser/ que feia s’olor tan fina.
D’un clavell, una argentina/ d’una rosa, un tulipa/ en el món varen posar/ l’amo en Corbera de Míner (el meu padrí matern)
Si a festejar a Míner vas/ i puges per Sa Carrasca/ si és un dia de borrasca/ sé cert que no hi tornaràs”
I altres cançons sobre Lluc i les possessions de la comarca que deien així:
“Anant a Lluc vaig collir/ un brot de mata falguera/ per donar s’amor primera/ que en aquest món vaig tenir.
Si l’any qui ve som casada/ a Lluc tinc promès d’anar/ i en ser en El Barracar/ anar-hi agenollada.
Muntanya i Binifaldó/ Femenia i Mosset/ Mortix gran i Mortixet/ pel jovent tot és tristor.
Son Colom, Son Colomí/ Ses Toses i Son Llobera/ Can Pontico ve darrera/ i hi fa mal habitar-hi.
Mare de Déu de Lluc/ vos que sou tan piadosa/ fais tornar el senyor de Mossa/ i l’amo vell de Menut”
Fins aquí algunes curiositats que he volgut compartir amb vosaltres sobre el nostre gran Patrimoni que és la Serra de Tramuntana. Cuidar-la i protegir-la és el nostre deure i encomanar-la a la Mare de Déu de Lluc potser la salvació. Bona arribada a tots els participants del Güell a Lluc a peu!
