Després d’una campanya molt llarga, tal volta massa, ja que fa més d’un mes que rebem missatges polítics, ara toca les illes Balears, ara toca Mallorca i toca tots els nostres pobles i ciutats.
Un període electoral que en quatre anys s’han anat succeint eleccions darrera eleccions, tal volta el període més intens d’aquesta jove democràcia espanyola.
Si anem recordant, vàrem començar amb unes eleccions locals al 2015 que varen castigar fortament a un PP hegemònic fins aquell moment donant entrada a nou partits, com el Pi, Ciudadanos o Podemos, i provocant un gir a l’esquerra del govern de les illes Balears, tot i els mals resultats de Francina Armengol davant un PSOE sense un rumb clar en aquell moment, l’aritmètica electoral li va esser favorable i ara , degut sobretot a les greus errades dels seus socis de govern, és la que pot treure més profit d’aquest quatre any exercint el poder tant al govern com al consell de Mallorca.
En canvi Podemos i MES han estat els grans perdedors del pacte, amb la desaparició dels seus antics caps o quadres electorals del 2015.
El Pi s’ha consolidat com el partit del centre, treballant aquest quatre anys des de l’oposició, que molts de cops ha encapçalat, amb la capacitat de poder arribar a acords tant amb la dreta com amb l’ esquerra.
Passades aquestes eleccions vàrem entrar en el bucle de les eleccions generals, contaminades o influenciades pel procés català i tota la seva deriva. Eleccions generals al 2015, eleccions generals al 2016, amb governs dèbils, incapaços de arribar a grans acords, a dur endavant una legislatura sencera, tant pel que fa al bloc de dretes com al bloc d’esquerres.
D’aquest cicle electoral general, d’aquest embull de xifres i majories suficients, no n’hem sortit fins ara, be millor dit encara no ho hem acabat d’aclarir ja que si pareix que el PSOE de Pedro Sánchez ha estat el gran guanyador d’aquest petit despropòsit de tres eleccions en poc temps, ha d’acabar de quadrar els números.
Però ara toca Balears, toquen eleccions autonòmiques, insulars i locals, després de complir amb la legislatura, aquí si que hem fet els deures, sense majories clares ha la gran majoria de pobles i institucions, s’han arribat a acords, uns han funcionat millor que altres, però, tal volta, la proximitat del ciutadà, fa que els polítics pensin més en solucions, en arreglar les coses quotidianes i menys en les estratègies de partit, o el de quan pitjor millor per nosaltres.
Ara ens toca pensar en positiu, pensar en nosaltres primer, pensar en el millor govern possible, en el que pot respondre millor a les necessitat dels illencs i illenques, durant aquets darrers quatre anys ha quedat clar que cada eleccions són diferents, que els electors trien opcions diferents depenent de la institució, el moment i el lloc. Tal volta la democràcia espanyola ha anat madurant, ara cal pensar en nosaltres primer, cal ser, al manco per un cop, realistes i sabre el que ens convé, un govern que condicioni l’arribada de inversions i finançament des de Madrid, uns partits que puguin parlar i arribar a acords, retornar el seny a la política i la tranquil·litat després d’un període massa convuls i estressant.
