Actualidad
ES NOTICIA:
Comentava en un article pretèrit que havia emprès la lectura del primer volum d’Obres Completes de Francesc de Borja Moll, que inclou les memòries d’«Els meus primers trenta anys» i d’«Els altres quaranta anys». És un llibre extraordinari del qual en recoman vivament la lectura, més en aquesta casa, on
Despús-ahir dematí elegírem al Centre Flassaders a Pep Melià com a flamant president del comitè d’El Pi de Palma. He escrit la primera línia d’aquest article però se’m farà difícil completar la resta pel simple fet que aquesta vegada em toca ser-ne art i part. Juntament amb en Toni Fuster,
Setmana ben ciutadellenca la passada perquè vaig començar-la llegint «Els meus primers trenta anys» de Francesc de B. Moll. I el cap de setmana l’he passat a Ciutadella per participar en el Congrés Internacional Pau Faner que organitzava l’Institut Menorquí d’Estudis. Com que m’hostatjava a un pis de la Contramurada,
He quedat un poc com un ferrer sense carbó perquè diumenge passat va sortir a «Última Hora» una enquesta sobre els resultats electorals que hi hauria ara si es tornassin convocar eleccions al Consell Insular de Mallorca; dilluns una altra a l’Ajuntament de Palma, i esperava que dimarts o ahir
Em vaig agenciar «Memòria escrita» de Joan Marí Tur (Sant Josep de sa Talaia, 1941) a la llibreria de Sant Francesc de Formentera. Havia vist en premsa que les treia i, infructuosament, vaig tractar de posar-me en contacte amb l’editorial Balàfia perquè me’n fes arribar un exemplar per recensionar-lo en
Em vaig agenciar «Memòria escrita» de Joan Marí Tur (Sant Josep de sa Talaia, 1941) a la llibreria de Sant Francesc de Formentera. Havia vist en premsa que les treia i, infructuosament, vaig tractar de posar-me en contacte amb l’editorial Balàfia perquè me’n fes arribar un exemplar per recensionar-lo en
Sigau, puix, sempre unides, de cent pobles enveja; cascun segle que passe, més ditxoses vos veja, i creixcau en fortuna i en glòria sense fi; les mans fraternes juntes, com convé a les bessones, i sentades a l’ombra que tu a les dos els dones, gloriós tronc llemosí! «València i
Dilluns despertàvem amb les portades dels diaris curulles del que havia succeït el dia anterior, l’1 d’octubre. Però és clar, mentre els catalans treien imatges de la brutal repressió policial, els espanyols consideraven ajustada l’actuació d’aquests. Davant aquesta esquizofrènia de tenir-ne un dels dos que forçosament ha de de dir
Les Converses de Formentor, que enguany han arribat a la desena edició de la segona època, se saldaren amb una picabaralla lingüística quan l’escriptor Andreu Gomila parlà sobre Blai Bonet en català i la moderadora li entimà, en acabar, que no havia entès res del que havia dit per la
Vaig posar Esradio en to de programa d’humor i amb això que sent Jiménez Losantos que parla de no sé quina illa que tenia dues escoles —devia ser El Hierro perquè Formentera en té tres!— i que feien servir dues versions de llibre de text diferents a una punta i
La primera illa que vaig trepitjar a la vida a part de Mallorca va ser Menorca. Però era relativament gran quan la vaig conèixer perquè hi vaig anar destinat. A Eivissa hi vaig recalar molt més tard, essent delegat de Literatura durant el Segon Pacte de Progrés sobretot, mentre que
Em pareix que d’ençà que escric a «Mallorcadiario», i començ la tercera temporada, mai he dedicat un article a parlar sobre Catalunya. Aquesta setmana és peremptori fer-ho. Quan una vegada al camp del Barça la CAL tragué un mapa dels Països Catalans, a València també però a les Balears el
