Encara sorprèn que hi ha gent que no entengui que per fer feina dins l’administració pública a la nostra terra s’hagi de conèixer la nostra llengua. O són curts, o han reflexionat poc sobre el tema, o són demagogs, o tenen una mala llet immensa.
En relació a les obligacions, hem de saber que tots tenim el deure de saber castellà (Constitució espanyola dixit) i, en canvi, tenim el dret de saber català. Per tant, la Constitució espanyola consagra una situació de desigualtat entre llengües cooficials en els diferents territoris. El castellà és un deure, el català és un dret. Aquí és on aquells que diuen que no s’han d’imposar les llengües entren en la seva primera incoherència: veuen normal l’obligatorietat del castellà, però es declaren en contra de l’obligatorietat del català. En tot cas, els del (S)Circulo i companyia haurien de dir que defensen l’obligatorietat d’una llengua, la castellana. Aquesta curtor de mires els fa entrar en una altra incoherència quan demanen el trilingüisme al centres educatius: no estan a favor que siguem bilingües i, en canvi, defensen el trilingüisme. En realitat, el que realment defensen, els del (S)Circulo, és que els catalanoparlants siguem bilingües, mentre que els castellanoparlants poden continuar exercint un perfecte monolingüisme. És a dir, bilingüisme sí, però pels altres.
Però anam al tema en qüestió, que els funcionaris públics hagin de saber català. Que un funcionari de les Illes Balears hagi de conèixer la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, no més que una garantia pels ciutadans de les Illes Balears. Si tenim el dret d’usar el català com ha de quedar garantit aquest dret si els funcionaris públics no ens saben atendre en català? Imaginau un metge espectacular, el millor de món, anglès que només parla anglès fent feina a un hospital de Lleó? Com es pot garantir el meu dret a parlar en català si quan vaig al metge, o a Hisenda, o a una oficina d’atenció al ciutadà no m’entenen?
No tenim dues llengües oficials? Idò el que és més lògic és que els membres del sector públic coneguin les dues llengües, no? I si només han de saber una de les llengües, vos imagineu si algun funcionari es negàs a atendre en castellà a algú? Seria un escàndol, no? En canvi, que siguin incompetents per atendre als ciutadans en català n’hi ha que ho veuen perfectament normal.
Jo, com a mínim, demanaria que els radicals no ens enganyin, que no diguin que defensen el bilingüisme. Ells, en realitat, només defensen la imposició del castellà sobre totes les altres llengües, fins i tot aquelles que són cooficials.
